Un desig. O dos
A Girona s’acaba l’any deslluït pel desori del desplegament d’un contracte de recollida de residus defectuós, de dubtosa aplicació i imprevisible desenvolupament. S’acaba amb un territori expectant per si hi haurà, o no, pressupostos que ajudin a acabar aquelles estructures necessàries per a la quotidianitat. L’acabem amb la incertesa de saber si arrossegarem la sequera als nostres rius o bé si una nova dana ens ofegarà en el desastre més indecent. Per a uns, els polítics sobretot, ser hereus de projectes de neteja incòmodes els obliga a tenir molt d’estómac, especialment quan abans defensaven una posició i ara els toca ser responsables de certs pactes. Per a la resta, els ciutadans, viure en la constant incertesa que se’ns fa servir de conillets d’Índies pot significar un estrès innecessari per a la convivència. Malgrat tot, ara que ve Nadal, i els Reis Mags i tot plegat, potser serà el moment de demanar un desig. O dos.
No sé, digueu-me agosarada, però crec que la majoria estaríem contents sabent que tot esdevé molt més fàcil quan deixem de ser individualistes i pensem en la comunitat. No és un ideal massa sobrer. Hi ha molts pobles de les nostres comarques on es manté aquest esperit de veïnatge. Segurament per això els funciona qualsevol innovació o canvi. Però l’egoisme de les poblacions i ciutats més grans, la personalitat diluïda de molts barris i l’individualisme quotidià fan malbé qualsevol possibilitat de progrés. Si a aquesta visió s’hi suma la incompetència tècnica, el desastre està assegurat.
I un segon desig seria educar els nostres fills a ser generosos. A aixecar el cap de les pantalles i a reconèixer qui són els seus veïns, amb qui comparteixen ciutat, vida i futur. Ensenyem-los a escoltar i a parlar. A aprendre i a explicar. A demanar i a donar.
Em deixeu un tercer desig? Que les autoritats municipals, o les que toqui, abans d’implementar qualsevol mesura a la ciutat, pensin, parlin amb tothom, contrastin, s’expliquin i després governin. Sense dubtes. Potser aleshores la convivència deixarà de ser estressant.
Només em queda desitjar-vos bon Nadal i molta, molta paciència.
