Nadal, màgia i realitat

Quan va trucar a la porta, va entrar i el va veure, els seus ulls esbatanats mostraven un sentiment d’il·lusió, de retorn i de màgia. S’hi va acostar amb certa prudència, el va remirar de tots costats i ens va dir que era el mateix, recordava una nafra en una de les potes que justament ell li havia fet amb un petit cop de pal maldestre. El va agafar, el va abraçar i li va fer petons com si fos un amic que retorna d’un llarg viatge. “Tapem-lo –va dir de seguida–, perquè al carrer fa fred i està plovent. Avis, li donareu menjar aquest vespre, al tió? Li agraden molt les mandarines perquè són tan dolces, recordeu com deixava la pell a trossets damunt del plat?” És el darrer dels nets que encara no és “savi”, els altres ja han superat l’etapa d’innocència i han entrat en una nova fase de comprensió, en què no només entenen i identifiquen la veritat darrere de les tradicions festives, sinó que alerten amb un “xxt” els adults quan descabdellem que “a la botiga no hi vam trobar aquell…”. Darrere aquesta màgia, però, també hi ha desencís i frustració. Quin desengany quan vaig arribar a ser sàvia, no podia entendre com els pares m’havien enganyat així; i el mateix li va passar a un dels altres nets. Es va presentar amb ulls botits de plorar, em va conduir cap a l’habitació, em va fer seure i em va dir: “És veritat que els Reis són els pares?” Li ho vaig confirmar entenent que volia que una persona assenyada com soc jo li refermés allò que els pares ja li havien dit i no podia o volia acabar d’interioritzar. Les dues cares de les festes nadalenques, la cara i la creu, en què cadascú juga el paper amb més o menys saviesa. Hi ha persones sàvies del tot que no estan de romanços i destinen el pressupost a viatjar; d’altres, més funcionals, practiquen esports d’hivern evadint-se de les fartaneres; les solitàries o vulnerables buscaran sopluig i protecció en espais socials, i aquelles famílies tradicionals i innocents, entaulades, recitaran nadales. Cada vegada es busquen alternatives a les festivitats nadalenques i és perfectament compatible ser ateu o no creient i celebrar el Nadal essent savi o innocent. Es tracta d’una festa global, transversal, que celebrem posant en relleu la solidaritat, la companyia, la importància dels amics i de la família; i que hauríem de perpetuar durant tot l’any.