Nit de Reis

Avui celebrem la vigília del dia de Reis o Epifania, festa que existeix, com el Nadal o la Pasqua, des del principi del cristianisme. Quan jo era petit aquesta era la nit en la qual rebíem els regals més importants de les festes de Nadal, ja que el que cagava el tió la nit de Nadal eren regals més petits. Cal dir que dels quatre evangelis que hi ha al Nou Testament, només un, el de Sant Mateu, explica aquest episodi. Recordem que els evangelis són els textos que expliquen la vida de Jesucrist i que als inicis del cristianisme en corrien moltes versions, fins que l’any 325 es va celebrar el concili de Nicea, una reunió de bisbes que en va triar quatre, els anomenats canònics, és a dir, els oficials de l’Església. Els que van ser rebutjats s’anomenen apòcrifs.

Són reis o són mags? Doncs segons la versió catalana de la Bíblia Interconfessional, ni una cosa ni l’altra: després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: “On és el rei dels jueus que acaba de néixer?” En canvi, en castellà, a la versió online que té publicada la Conferència Episcopal Espanyola, diu: Habiendo nacido Jesús en Belén de Judea en tiempos del rey Herodes, unos magos de Oriente se presentaron en Jerusalén preguntando: ¿Dónde está el Rey de los judíos que ha nacido? Per tant, en la versió catalana de la Bíblia es parla de savis mentre que en la castellana es parla de magos, i enlloc es parla de reis. En anglès s’utilitza el llatinisme Magi, tant a la Bíblia com per referir-se a una obra d’art que representa l’episodi. És un mot culte que, segons el diccionari d’Oxford, vol dir “reis o astròlegs, que seguien una estrella per visitar Jesucrist quan era un nen i fer-li regals”. Popularment també els anomenen Three Kings (els Tres Reis) o Three Wise Men (els Tres Savis).

El Nou Testament no diu que fossin tres, ni el seu nom, ni tampoc que un d’ells fos negre. En les representacions artístiques medievals, de fet, es representen tots tres blancs. Així ho podem veure al mosaic del segle VI que hi ha a Sant Apol·linar, a Ravenna (Itàlia), en el qual no porten corona sinó una mena de barretina. Des del segle VIII les representacions artístiques van començar a mostrar-los com a reis; ho podem veure al MNAC, en el frontal d’altar de Mosoll, del segle XIII, on hi ha tres personatges blancs amb corona i damunt de cavalls, que van a adorar Jesús. També hi ha els seus noms: Melcior, Gaspar i Baltasar, noms que de fet surten als evangelis apòcrifs, però que s’han acabat imposant i han acabat formant part de la tradició. A partir del segle XV, a més a més, amb els nous descobriments i la intenció de l’Església de donar un missatge universal, es va començar a representar a Melcior com a europeu, Gaspar com a asiàtic i Baltasar com a africà. Al MNAC hi ha també L’adoració dels mags de Jacopo Bassano, del segle XVI, en la qual ja hi surt el rei negre. I el fet que siguin tres segurament va consolidar-se perquè duien tres regals: or, encens i mirra.

En un determinat moment els Tres Reis també es van començar a representar amb camells, ja que una de les tradicions deia que venien d’Aràbia, però els artistes europeus del moment no havien vist un camell en sa vida. Giotto, en els frescos de la capella dels Scrovegni, a Pàdua, al segle XIV, va pintar els camells amb orelles d’ase, potes de cavall i ulls blaus. La imaginació d’un bon artista no té límits, i tenint obres de pintors com Giotto, qui té necessitat de la intel·ligència artificial?