Telèfons ximples

Es veu que comencen a tenir adeptes els dumbphones, els anomenats “telèfons ximples”, que no tenen connexió a internet i, per tant, ni s’hi poden instal·lar aplicacions ni ens podem emmerdar en el fang de les xarxes socials. Només hi podem fer i rebre trucades o enviar SMS, com aquells aparells dels anys noranta que ja van canviar la nostra manera de comunicar-nos i, per tant, de viure. No tant com ho han fet, però, els smartphones, els telèfons intel·ligents, sense els quals avui dia sembla que ja no hi ha vida, que estem buits. Llegeixo en un article del butlletí de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que els dumbphones s’orienten sobretot a persones grans i “també podrien tenir èxit entre pares preocupats per l’addicció a les pantalles dels seus fills”, segons César Córcoles, professor i director del màster universitari de desenvolupament de llocs i aplicacions web de la UOC. Però al final potser tots haurem de fer un pas enrere. Saben tant de nosaltres els telèfons intel·ligents que a mesura que els aparells han estat més llestos nosaltres ens hem fet més vulnerables, sobretot pels atacs a la privacitat. I aquí ve un atac que no n’és cap, de ximpleria: l’espionatge amb el programa Pegasus de dirigents independentistes. Dijous es va confirmar que el mòbil de l’expresident de la Generalitat Pere Aragonès va estar infectat amb aquest programa durant un any, sense l’aval del Tribunal Suprem, segons es desprèn de l’informe dels Mossos d’Esquadra. Qui en va donar l’ordre? On son els megabytes que li van robar? Aquesta no és cap ximpleria, no.