El voraviu
Mentre hi ha burros 2
L’esquilada fiscal que ens fan les multinacionals millora la de Madrid
Si dijous no van veure La guerra dels impostos, el reportatge que La 2 de TVE va emetre a la sèrie Documentos TV, el busquin, el recuperin i el mirin. No és que digui res de nou, però ho diu tot i ho posa tot molt en ordre. No es deixa res sobre la vergonya de la fiscalitat que disfruten les grans companyies multinacionals i ho explica senzill perquè vostè i jo entenguem com ens carden, com creix la magnitud del frau i per què els rics cada dia són més rics i per què el seu nivell de riquesa arriba a les xifres escandaloses que arriba. Si les dades salarials i de beneficis dels bancs espanyols ensenyaven tan clar com és que mentre hi hagi burros hi haurà qui vagi a cavall, la fiscalitat de les multinacionals és Mentre hi hagi burros 2. Parlem que les caixes públiques deixen d’ingressar de les 120.000 multinacionals que actualment hi ha al món 600.000.000.000 (sis-cents mil milions) dòlars a l’any. Com Catalunya i Espanya en format bèstia. El dèficit fiscal català multiplicat per trenta. El documental explica la feina feta des del 2015 per la comissió independent per la reforma de la fiscalitat corporativa internacional. És gràcies a la seva feina que ara proven de fer pagar a totes les multinacionals com a mínim el 15% a tots els països on operen. Més enllà del que venen els governs de torn en cada cas, podreu comprovar com l’esquilada fiscal que ens fan les multinacionals millora prou la que ens fan des de Madrid.