De Macià a Illa

El president Illa va fer un parèntesi el dia de Nadal per acostar-se a la tomba de Francesc Macià a reivindicar la seva figura política, com a 122è president de la Generalitat, en el 91è aniversari de la seva mort. Paradoxalment, no va destacar trets fonamentals de la seva biografia política, com el lideratge de qui va proclamar la República Catalana el 14 d’abril del 1932 abans que Alcalá Zamora proclamés l’espanyola, l’ambició nacional de qui va defensar un Estat català autònom (confederat) per a Catalunya o el capital polític de qui havia crescut defensant la idea de regenerar Espanya des de Catalunya abans d’arribar a la certesa que la independència era millor camí per defensar la llibertat, el progrés i la identitat dels catalans. Això, no. De Macià, Salvador Illa en va destacar la convicció com a motor, l’ambició per al progrés del territori i la voluntat de pacte amb Espanya. Això, sí. El president Illa respecta el seu paper institucional i s’aplica el discurs del diàleg, el retrobament i la convivència política fent homenatge a un president independentista, però què hi ha de la convicció, l’ambició i la voluntat de pacte que hi havia darrere del referèndum de l’1 d’octubre del 2017? Què diria Macià d’aquesta Espanya que va enviar les seves hordes a fustigar la gent, les urnes i les escoles? Què diria del Felipe VI que va apadrinar i esperonar la represàlia de l’Estat contra Catalunya i la seva majoria democràtica? Què diria del 155 que el PSOE va impulsar llavors o de la repressió policial, judicial i política que el PSC ha aplaudit durant els anys posteriors? Què els sembla que diria el president Macià d’un govern de Pedro Sánchez i Salvador Illa que espiava il·legalment desenes de ciutadans catalans pel fet de ser independentistes? Què diria d’aquesta Corona que felicita per Nadal els seus súbdits criticant els polítics, callant els escàndols i corrupteles de la família reial i insistint compulsivament en una realitat unitària inventada que ignora les nacions catalana i basca? O què pensaria, el president Macià, d’una Generalitat de Catalunya que substitueix el català pel castellà a Barcelona o pel francès a Perpinyà? Jutgin vostès.