De set en set
Estimats Reis d’Orient
Seguint els consells de l’educadora Alba Castellví a Instagram, he escrit una carta als Reis amb “coses invisibles als ulls”. A part de paciència, que mai se’n té prou, els he demanat també que es compensin els professors de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca per aquests set anys d’agonia judicial i mediàtica, ara que se’ls ha exonerat d’un suposat delicte d’odi contra fills de guàrdies civils. També he demanat que siguin reparades les víctimes de la dana al País Valencià i que Carlos Mazón dimiteixi per ser el gestor més negligent de la història de la democràcia. També els prego que el 2025 ens portin el finançament singular, o més ben dit, que Salvador Illa i Pedro Sánchez compleixin els compromisos d’investidura. I que, si cau Sánchez, no pugi Santiago Abascal, perquè això seria sortir de les brases per caure al foc. A més, els he demanat que es compleixi d’una vegada la llei d’amnistia, que puguin tornar Puigdemont, Comín i Puig i puguin respirar tranquil·les totes les víctimes de la repressió. Suplico la fi de les guerres a Gaza, a Ucraïna i totes les oblidades. I també demano coses més petites però molt importants, com ara que Via Laietana es converteixi en un Centre d’Interpretació i Memòria de la Repressió perquè aquest país necessita que no oblidem, i que el Me too militar encetat amb gran valentia per Àlex Gorina i l’equip del Sense Ficció del 3Cat arribi fins al final. I una darrera cosa: que els partits independentistes proposin un full de ruta que ens permeti tenir un horitzó compartit i esperançador de llibertat. I si no pot ser perquè no ens hem portat prou bé, els prego almenys que facin que Carles Porta ens digui, d’una punyetera vegada, qui coi va matar Sansa.