L’institut escola Pous i Pagès

Josep Pous i Pagès fou un escriptor, periodista i polític empordanès nascut a Figueres el 1873 i que va viure a Avinyonet de Puigventós i Barcelona. Va estudiar a l’institut Ramon Muntaner de Figueres, com tants grans personatges de la comarca. Amb el temps l’Ajuntament de Figueres va donar el seu nom a l’escola dels barris del Culubret i de Sant Joan, on radica la majoria de la comunitat gitana de la capital alt-empordanesa. Des del curs 2023/24 és institut escola, és a dir que els alumnes hi podran entrar a tres anys i sortir-ne als setze un cop acabada l’ESO, amb tot l’ensenyament obligatori acabat, a diferència del que passava fins ara, que als dotze anys –final de la primària– tots els estudiants s’havien d’escolaritzar en diversos instituts de la ciutat.

Aquesta anomalia –haver de repartir tot l’alumnat “del Pous” per tots els instituts de Figueres– s’intenta superar amb aquesta novetat que s’ha aconseguit. No ha estat fàcil. Cal dir que en el primer curs hi ha hagut un total de trenta-un alumnes a 1r d’ESO –fet històric– i un elevat percentatge van acabar el curs, cosa que abans el que teníem era un molt alt absentisme i abandonament. A més a més, el curs 2023/24 va tenir un altre aspecte altament positiu: es varen matricular 25 alumnes a I3, i això va comportar tenir dos grups, que feia molts anys no passava. Doblen la mitjana dels últims cursos. Millorar numèricament la seva matriculació de forma tan radical és una alenada d’aire fresc.

Som al curs 2024/25, i aquesta vegada s’han matriculat 23 alumnes d’I3 i 21 de 1r d’ESO. Per tant, seguim el ritme positiu de l’any passat. Realment això no resol els molts problemes socials del centre i del barri, però és molt bo que la gent torni a tenir confiança en la institució escolar de referència.

I això que ara celebrem com un èxit ha anat ben bé d’un pèl que no acabés així. A finals del 2021, els Serveis Territorials d’Educació a Girona es plantejaven tancar el centre. Certament que s’arrossegaven temps i temps de dificultats a l’escola, però hauria estat erroni i dramàtic deixar aquests barris de Figueres sense escola, en concret tota la zona nord-oest de la ciutat. Sort que el centre –direcció i mestres–, la inspecció educativa i l’Ajuntament d’aquell moment no ho varen acceptar, varen pressionar per evitar-ho, varen proposar i contraposar aquest nou camí que s’ha començat: l’institut escola. Ara, però, cal treballar per consolidar-lo.

Costa imaginar aquests dos barris sense la seva escola de dos-cents alumnes que s’haurien d’haver repartit per tot Figueres! Certament el centre i els dos barris tenen dificultats, i moltes. Però el que cal és buscar-hi remei. En el món sanitari tenim els millors professionals per als casos més greus. En el món educatiu hauríem d’aconseguir que els alumnes i centres més complexos estiguessin en mans d’aquests millors professionals. Sort que això ja passa al Pous i Pagès.

Hi va haver més d’una i d’un que varen considerar que convertir l’escola en institut escola era inadequat perquè era guetitzar encara més la comunitat gitana. Aquesta gent no tenia en compte, però, que l’escolarització a l’ESO de la comunitat gitana repartida per tots els instituts de Figueres, durant anys, havia estat un fracàs, amb un absentisme elevadíssim. En qüestió de pocs mesos s’aconseguia que aquests alumnes desapareguessin dels centres. Fa molts anys es va decidir que els alumnes de l’escola Pous i Pagès no anessin a l’institut Alexandre Deulofeu, que és el més proper i el que pertocaria, sinó que es repartissin per tots els instituts de Figueres. A la llarga s’ha demostrat que va ser una decisió molt equivocada, perquè ha comportat que durant anys la majoria d’alumnes deixessin d’anar a classe al cap de pocs mesos de començar el primer d’ESO. Centrifugar els alumnes va ser castigar-los i desarrelar-los.

Ens costa molt acceptar la diferència i volem actuar de manera molt semblant a pertot. Tenim uns patrons preestablerts i cada cas, de fet, és diferent. La tipologia d’institut escola està perfectament prevista en la normativa del departament. Però ha costat, en aquest cas, Déu i ajuda arribar-hi. A l’administració li costa escoltar el que vol la gent, la comunitat, les necessitats reals que hi ha. Suposar que aquest institut escola és segregador em sembla agosarat. En canvi, alguns savis pensen que sí que ho és. No ho és més la situació que s’ha viscut durant molts anys? L’escola Pous i Pagès que hem tingut aquests últims anys i el posterior repartiment d’alumnes sí que ho eren. Hauríem de tenir molt clar que les persones, els alumnes, són la prioritat.