‘Parthenope’

John Cheever, el Txékhov del suburbi americà, és un dels personatges de l’última pel·lícula de Paolo Sorrentino. Li dona vida l’actor Gary Oldman, que fins i tot hi té una retirada, una certa semblança física. Us parlo de Parthenope, aquesta nova gran bellesa, ara napolitana, que ens ha fet conèixer Celeste Dalla Porta, una actriu milanesa, amb una fesomia magnètica que podrem veure créixer. Com veiem néixer a mar i créixer Parthenope, la sirena que segons la mitologia es va suïcidar perquè no va poder seduir Odisseu, i allí on la marea va dur el seu cos es va crear la ciutat de Nàpols. Una dona dels anys cinquanta i que es mou amb total llibertat, i que ens mostra els seus amors i excessos, la seva joventut. Tothom es plega davant la seva bellesa i intel·ligència. I aquest Cheever, que en la vida real va viure un any a Roma, el seu tercer fill hi va néixer, li diu: “Tu ho pots tenir sense ni demanar-ho”, Cheveer ho va tenir més complicat, entre l’addicció a l’alcohol, els problemes amb els diners i els matrimonials, feia el salt a la seva dona tant amb dones com amb homes. Amic de Saul Bellow i tibant amb John Updike.

Vaig sortir meravellat del cine, i en arribar a casa vaig buscar l’exemplar que reuneix bona part dels seus contes, amb el títol de Contes i pel qual va rebre el Pulitzer, i que, editat en català per Proa, té una portada amb una fotografia en blanc i negre on se’l veu assegut davant de la màquina d’escriure, i amb la reproducció d’una pintura de Miró penjada a la paret.

Vaig resseguir la petjada italiana dels seus relats, però em vaig quedar amb el del nedador, que Cal Carré ha editat per separat, i que també té versió cinematogràfica del 1968 protagonitzada per Burt Lancaster. Me la vaig mirar a Filmin. És aquest home, Ned Merrill, que creua el seu comtat nedant de piscina en piscina de les seves amistats, i que es va trobant amb reaccions de tot tipus, de més càlides al rebuig final. El rastre mitològic de Parthenope que té mil camins, i que atrapa com una teranyina.