Fets, no paraules

“Hem apro­vat un pla de govern que inclou els acords d’inves­ti­dura subs­crits amb ERC i els comuns. Aquests acords es com­pli­ran fil per randa, com sem­pre hem fet els soci­a­lis­tes. Tot i les difi­cul­tats”, va asse­gu­rar dis­sabte Sal­va­dor Illa. Ho va fer per inten­tar esvair els dub­tes crei­xents dels dos socis que van faci­li­tar la seva arri­bada al Palau de la Gene­ra­li­tat el 8 d’agost. I és que alguns dels pac­tes subs­crits estan en marxa, però els més relle­vants, i en espe­cial el del finançament sin­gu­lar tan­cat amb els repu­bli­cans, avan­cen a ritme pau­sat, com expli­cava el com­pany Òscar Palau, i més quan el com­promís és que el 2026 ja es recapti tot l’IRPF. Per a Illa, el 2025 és un test d’estrès. És el moment en què, para­fra­se­jant l’eslògan elec­to­ral que va popu­la­rit­zar José Mon­ti­lla, haurà de pro­var allò de “fets, no parau­les”. Perquè de bones inten­ci­ons n’hi ha hagut des de l’estiu, però els socis d’inves­ti­dura s’impa­ci­en­ten i comen­cen a dema­nar els fruits de l’entesa, que per a Esquerra ha estat espe­ci­al­ment cos­tosa inter­na­ment. Fonts d’ERC insis­tei­xen que, si no hi ha mos­tres de voler avançar en allò acor­dat, no comp­tin amb ells per al pres­su­post. Serien els pri­mers comp­tes d’Illa i que els aprovi o no dependrà que passi de la retòrica a la pràctica.