Tot està en els llibres

He aprofitat que havia d’anar a les Borges Blanques per a tornar a visitar la biblioteca Marquès d’Olivart. L’edifici està situat en una de les millors zones de la capital de les Garrigues. Des de les finestres, el passeig del Terrall es desdibuixa sota l’ombra dels arbres i el batec de les ales dels ànecs que festegen en les aigües calmes dels llacs. Aquesta biblioteca és hereva de la primera biblioteca popular que hi va haver a les Borges i que fou creada per la Mancomunitat de Catalunya, l’any 1918. Es pot dir que aquella primera biblioteca es va convertir en la biblioteca de Lleida i en la quarta de tot Catalunya. Bombardejada el 1938 durant la guerra civil, l’edifici va quedar malmès i fou enderrocat; la població va perdre així una joia arquitectònica. (Sovint, quan es parla de política de dretes i esquerres, exposo l’exemple de les biblioteques populars creades pel líder de la Lliga Regionalista, Prat de la Riba, al capdavant de la Mancomunitat, per interpel·lar provocativament aquells dogmàtics que mai estan disposats a admetre que el món està ple de matisos). Aquella primera xarxa de biblioteques públiques fou un projecte ambiciós que va aconseguir que moltes poblacions poguessin accedir al préstec de llibres. “Pobles! Veniu! Apreneu!”, deien els cartells. El nombre d’usuaris no va ser, d’entrada, gaire espectacular però va augmentar gradualment any rere any: d’una freqüència relativa diària, en tant per mil, sobre la població, entorn de l’1,5, es passà al 8 per mil en algunes biblioteques. A les Borges Blanques l’evolució va ser la següent: any/nombre usuaris: 1919/ 3.041, 1920/3.258, 1921/5.143, 1922/4.625, 1923/7.158 i 1924/6.501. La Mancomunitat era del parer que “si els petits que avui les omplen no perden l’amor a la biblioteca i l’afecció a llegir adquirida en la infantesa esdevé en ells un hàbit, veurem en anys successius com augmenten progressivament les xifres dels lectors adults i tindrem una prova palpable de l’eficàcia educadora de l’acció de la biblioteca”.

L’escriptor Jorge Luis Borges imaginava el paradís semblant a una gran biblioteca. En la seva autobiografia detalla l’empremta de la seva passió per les prestatgeries cobertes de llibres del despatx del seu pare, a les quals atorga la màgia que va marcar la seva vida. “Crec que mai no he sortit d’aquella habitació.” Borges afirmava que, dels diversos instruments de l’home, el més sorprenent era, sense cap mena de dubte, el llibre. “La resta són, simplement, extensions del seu cos. El microscopi, el telescopi, són extensions de la vista; el telèfon, de la veu... Després tenim l’arada i l’espasa, extensions del braç. Però el llibre és tota una altra cosa: el llibre és una extensió de la memòria i la imaginació.” Crec que mai tampoc no va deixar de ser bibliotecari. “Que presumeixin els altres de les pàgines que han escrit. A mi m’enorgulleix les que he llegit”, afirma en el poema Un lector. Potser per això, quan Borges va entrar en el món de la foscor a l’edat de cinquanta-cinc anys, sovint agafava els llibres entre les mans per acaronar-los tendrament, com els amics que no t’abandonen, olorant el paper escrit com el millor dels perfums. La lectura, aquesta fórmula meravellosa d’assolir la felicitat.