Opinió

Tribuna

Gràcies per tanta valentia i generositat

“Mai podrem agrair prou a aquestes dones que obren pas, que són pioneres i que amb els seus testimonis ens ajuden a avançar. Alguns estan molt nerviosos perquè saben que en qualsevol moment pot sortit el seu nom, i moltes altres per fi poden respirar perquè saben que la vergonya i la por han canviat de bàndol.

Aquests dar­rers dies a Cata­lu­nya el món de la comu­ni­cació i dels mit­jans ha tre­mo­lat arran dels tes­ti­mo­nis d’Ana Polo, Mar Bermúdez, Alba Car­re­ras i mol­tes altres dones peri­o­dis­tes que han expo­sat casos d’asset­ja­ment sexual i de dis­cri­mi­na­ci­ons de gènere a la feina. I és que hem pogut obser­var de nou com es reve­lava una veri­tat dolo­rosa i silen­ci­ada que, a través de casos con­crets, evi­den­cia de nou un pro­blema estruc­tu­ral pre­sent en molts àmbits i sec­tors labo­rals, inclòs el peri­o­disme. De fet, gràcies a les veus d’aques­tes dones i a la seva gene­ro­si­tat per expo­sar públi­ca­ment i rela­tar les situ­a­ci­ons vis­cu­des i alhora tan dolo­ro­ses que mol­tes havien car­re­gat a les seves mot­xi­lles i havien silen­ciat per por a les represàlies de tot ple­gat. Altre cop les dones han tren­cat aquests blocs immen­sos de silen­cis, d’impu­ni­tat i de nor­ma­lit­zació de mol­tes con­duc­tes que es donen en molts àmbits labo­rals però també a mol­tes redac­ci­ons. Unes rela­ci­ons de poder que durant anys i anys han permès que es tractés les dones com objec­tes sexu­als, com com­par­ses i amb un nivell de menys­te­ni­ment que impacta direc­ta­ment en el sen­ti­ment de segu­re­tat per­so­nal, en la pròpia per­cepció de la capa­ci­tat pro­fes­si­o­nal i, és clar, en un aspecte tan essen­cial com és la pròpia dig­ni­tat. I això, que té un impacte tan pro­fund perquè et pot esquinçar en allò més essen­cial, ha pro­vo­cat molt dolor, mol­tes inco­mo­di­tats i fins i tot un qüesti­o­na­ment sobre la pròpia vàlua. Comen­ta­ris sobre el nos­tre cos, penyo­res sexu­als que cal pagar per tre­ba­llar o acce­dir a deter­mi­na­des fei­nes, pro­pos­tes, comen­ta­ris, toca­ments de caràcter sexual, silen­cis incòmodes, situ­a­ci­ons irres­pi­ra­bles... tot ple­gat amb un deno­mi­na­dor comú que és la base de tot ple­gat: el poder. 

Sem­bla que a poc a poc la soci­e­tat ha anat evo­lu­ci­o­nant cap a una major com­prensió i consciència d’aques­tes situ­a­ci­ons de violència i dis­cri­mi­nació, i ara quan tren­quen el silenci i expo­sen allò vis­cut es troba una certa com­prensió i suport que fa uns anys enrere era impen­sa­ble, però encara hi ha una part impor­tant de la soci­e­tat que el que fa és ata­car les dones que es con­fron­ten amb el sis­tema, les que s’expo­sen i tren­quen parets, amb l’únic objec­tiu d’ani­qui­lar-les. I això també ho hem vist aquests dies, per exem­ple amb el cas de l’Ana Polo. Els insults, atacs i judi­cis amb què l’han ata­cada són inac­cep­ta­bles, plens de ràbia i també de pors, però alhora són molt reve­la­dors perquè evi­den­cien el pro­blema estruc­tu­ral al qual ens enfron­tem.

Per això és tan impor­tant el que altres dones han fet: sor­tir públi­ca­ment a expli­car els seus tes­ti­mo­nis i a donar-se suport col·lec­ti­va­ment perquè només des de la soro­ri­tat i les acci­ons com­par­ti­des podem con­fron­tar-nos amb aquells que ens volen soles, ate­mo­ri­des i divi­di­des. De fet encara alguns cre­uen que ata­cant-ne una això fre­narà. I és clar que no hi ente­nen res. Perquè hi som totes i tenim molt clar que això ja no té atu­ra­dor. Els atacs repe­tits a diver­ses com­pa­nyes evi­den­cien la por de molts al fet que apa­re­guin els seus noms, els ner­vis de molts homes que revi­sen les seves històries i els res­sona i recor­den les línies ver­me­lles que van tre­pit­jar. I segu­ra­ment pre­guen a qui cal­gui perquè no par­lem. Però nosal­tres segui­rem empe­nyent, tren­cant silen­cis perquè ens sabem i perquè volem posar fi una vegada per totes a tanta violència. Perquè ens ho devem a nivell per­so­nal i col·lec­tiu, però sobre­tot perquè sabem que també volem cons­truir una soci­e­tat lliure de violències per a les pro­pe­res gene­ra­ci­ons que vin­dran. 

Reduir tota aquesta qüestió a un tema penal, a un tema de denúncia i sentència penal és no enten­dre la com­ple­xi­tat del que estem com­par­tint. Comen­ta­ris, pres­si­ons, pro­pos­tes... gene­ren ambi­ents que són cal­dos de cul­tiu asfi­xi­ants que a vega­des són difícil­ment demos­tra­bles (pres­cripció, entorns d’inti­mi­tat sense tes­ti­mo­nis...) i tras­lla­da­bles a nivell penal però que impac­ten, perquè  són dolo­ro­sos i gene­ren entorns hos­tils i inse­gurs. I això també va de cui­dar els espais labo­rals i les rela­ci­ons que s’hi donen. Perquè en el fons tot­hom sap que allò lesi­ona, tot­hom sap que allò no toca, tot­hom sap que allò és una línia ver­me­lla. I qui no ho sàpiga va tard. Mai podrem agrair prou a aques­tes dones que obren pas, que són pio­ne­res i que amb els seus tes­ti­mo­nis ens aju­den a avançar. Alguns estan molt ner­vi­o­sos perquè saben que en qual­se­vol moment pot sor­tit el seu nom, i mol­tes altres per fi poden res­pi­rar perquè saben que la ver­go­nya i la por han can­viat de bàndol. 



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia