El Far West a Catalunya

A principis del segle XIX, la jove nació dels Estats Units d’Amèrica va planificar la colonització de la zona oest del país. A mesura que hi arribaven colons es definien zones anomenades territoris, i un cop s’hi havia establert l’administració passaven a ser estats. La feble presència governamental als territoris, les rivalitats entre colons i la topada amb els indígenes i altres europeus (espanyols i francesos) va provocar situacions de violència i per això ja a finals del segle anterior s’aprovava la segona esmena a la Constitució en la qual s’establia el dret dels ciutadans a portar armes, encara vigent. L’oest era conegut com el Far West (oest llunyà) o Wild West (oest salvatge) a la premsa civilitzada de l’est del país, que hi enviava corresponsals perquè expliquessin tiroteigs, assalts i històries de pistolers proscrits.

El segle XX va veure com el cinema esdevenia una forma d’oci universal, i els Estats Units van convertir-se en productors i exportadors de pel·lícules de tot tipus a escala industrial. Un dels gèneres que es van crear i amb molt d’èxit va ser el western, o el que en dèiem “pel·lícules de l’oest” quan jo era petit. En l’imaginari de milions de persones hi ha els personatges arquetípics: l’outlaw o dolent, el xèrif, la cavalleria (que apareix per salvar els bons in extremis) o els indis, i també recordem pel·lícules mítiques com Els set magnífics, Sol davant el perill, La diligència, Centaures del desert o Sense perdó.

A la meva ciutat, fa alguns mesos, es van produir uns esdeveniments que em van recordar el Far West. Tres joves (uns outlaw) van ocupar una casa vella i es dedicaven beure alcohol i molestar els veïns. Un dia van entrar en un establiment de la zona i van atracar el comerciant amb un ganivet. Quan marxaven amb els diners del botí, el comerciant va sortir a perseguir-los amb un bat de beisbol i s’hi va encarar com si fos Gary Cooper a Sol davant el perill. Van arribar els mossos (la cavalleria) i es van endur els ocupes. Com que de seguida van sortir de la garjola i van tornar a ocupar la casa, es va rumorejar que el propietari, el senyor Puig (nom fictici), va contractar uns individus (els set magnífics) perquè els foragitessin, cosa que va funcionar perquè van tocar el dos. Els outlaw van ocupar una altra casa tres carrers més avall, que havia pertangut a una senyora que acabava de morir. El senyor Camps (nom fictici), el net de la difunta, que no confiava que la policia (el xèrif) li solucionés el problema, va presentar-se a la casa com Clint Eastwood entrant al saloon a Sense perdó però amb un ganivet de cuina en comptes d’un revòlver i va fer fora a crits els outlaw) embriacs. Cal dir que el senyor Camps va tenir sort; si els ocupes l’haguessin denunciat, malgrat que ningú va prendre mal, el culpable hauria estat ell i hauria hagut de retre comptes davant la justícia segons el nostre magnífic ordenament legal. Al nostre país, a diferència dels westerns, la llei sembla feta perquè els delinqüents surtin triomfants.

Segur que molts de vostès deuen haver sentit o viscut històries similars als seus pobles o ciutats. No estem al territori de Colorado al segle XIX sinó a Catalunya al segle XXI, però la nefasta legislació vigent i la desídia governamental han portat que visquem el Far West als nostres carrers, que veiem com la policia dona suport als ocupes perquè la llei els hi obliga i els abnegats ciutadans, que només volem veure el Far West a la televisió, acabem, sense voler-ho, fent de John Wayne, Gary Cooper o Clint Eastwood.