La millor xarxa social

La millor xarxa social de la història ha estat el terra o el respatller, és a dir, qualsevol lloc on descansar i compartir. La cadira en totes les seves formes: escó, escambell, banc, tarima, butaca... Els llits, els matalassos i els sofàs també conviden a descansar, però de manera més íntima. Les cadires permeten aplegar-se fora del nucli estrictament familiar, menjar plegats, fer sobretaula, treure-les al carrer quan fa fresca... També treballar i gaudir d’aficions. Són el primer pas cap a la socialització. Però en la societat de la hiperconnectivitat han perdut aquesta funció i s’ha convertit en un trist penjador on ens col·loquem nosaltres mateixos, això sí, amb el mòbil a la mà. Els seguidors, els likes i les visualitzacions substitueixen les relacions humanes.

Ara vivim les xarxes socials com un món virtual on al costat de serveis i informació que valen la pena també trobem bajanades i, el pitjor de tot, la possibilitat de manipular el criteri dels ciutadans i de ser utilitzades amb finalitats polítiques. Amb la decisió de l’administració nord-americana de tancar Tik Tok, molts usuaris van decidir marxar a l’aplicació també xinesa Red Note, i alguns es van adonar que a la Xina també hi ha gent que hi viu bé. Trump, que sap que deu el seu poder a la manipulació informativa, s’ha afanyat ara a perdonar aquesta xarxa per on pul·lulen tranquil·lament racistes, feixistes, masclistes, homòfobs, terraplanistes i conspiranoics. Mentrestant, X continua convertida en un femer on atiar la polarització i l’odi, i ningú sembla escandalitzar-se. A tot això s’hi afegeix la decisió de Mark Zuckerberg de permetre que a Facebook es pugui qualificar les persones del col·lectiu LGTBIQ+ com “malalts mentals”. Com a mínim al Brasil, el govern de Lula ja li ha advertit que això va contra les lleis. N’hauríem de prendre exemple. L’onada retrògrada és una amenaça real, i per combatre-la la millor manera és tornar a les xarxes socials de debò, les xarxes reals de treballadors, de veïns, d’activistes i de tothom qui no vulgui perdre drets.