Renfe i la física quàntica

Fa uns dies vaig concebre la terrible injustícia que estem cometent amb Renfe i les seves sofertes catenàries quan aboquem al seu damunt el nostre enuig per un funcionament que considerem desgavellat, incompetent i literalment insultant. Més enllà de no donar valor a la rigorositat amb què els seus trens compleixen la llei de Murphy –segons la qual quan l’usuari arriba a l’hora el tren surt amb retard mentre que quan és el viatger qui arriba uns segons tard resulta que és el tren el que surt amb una puntualitat helvètico-britànica–, del que no som conscients és de la importància que suposa el funcionament de Renfe per als estudis aplicats de la física quàntica. D’aquesta manera s’entén com tot sovint un Mitja Distància es transforma en Regional i provoca una dilatació natural del concepte espai-temps fins al punt que un trajecte de cent minuts i quatre aturades acaba superant els cent seixanta i la desena d’estacions. Quina millor constatació de viure una realitat paral·lela quan el rètol de l’estació indica una població mentre a la pantalla de l’interior del vagó n’apareix una altra; la mateixa pantalla on s’indica que el tren va en una direcció mentre que per megafonia t’informen que va en la contrària. A tot això, al fer-se fosc les finestres estan prou entelades, enfosquides o brutes per fer sentir el passatger immers dins una dimensió desconeguda. Des de l’interior del mateix vagó també es viu en percepció matrix quan el viatger segueix els indicadors d’un suposat servei de bar i es troba una màquina de begudes i menjar de la qual només en queda la carcassa. Al seu costat hi ha un lavabo que ocupa mig vagó i que s’obre de manera automàtica però que no es tanca, o a la inversa. El lavabo convencional, a prova dels contorsionistes, acostuma a estar espatllat. Un devessall d’experiències físiques i quàntiques que també ens haurien de permetre celebrar quan a l’hora punta arriba un comboi amb només tres vagons mentre que reserven els de més capacitat per a les hores menys transitades. Quan un creu establir la conclusió que ni el sabotejador més refinat assoliria el grau de despropòsit que suposa un viatge regular en tren per aquest país, resulta que no és conscient que tot plegat és conseqüència de les derivades que determinen l’existència de la física quàntica. Tot sigui pel progrés de la ciència.