Lo Projecte Joan Palomba

Lo Projecte Joan Palomba, nat experimentalment gràcies a Òmnium Cultural de l’Alguer la primavera del 1999 a poques escoles, és anat creixint amb els anys. Creixint “massa”, ja que, arribats a un màxim de més de 100 hores setmanals amb més de 1.500 alumnes, havíem tengut de reduir l’oferta, per mancança d’experts externs d’enviar a les escoles.

Los problemes econòmics (com per exemple reseixir a donar als experts externs un reembors à forfait poc més que simbòlic per les hores fetes a les classes, pagat amb mesos de retard) són estats sempre presents, però havem sempre tirat envant gràcies a l’espirit de sacrifici dels socis que a les escoles hi treballaven cada dia, ensenyant la nostra llengua més bé que podiven, i amb els instruments que reseixiven a trobar.

A partir del curs 2009/10 hi són estades més poques possibilitats de fer hores d’alguerès, sobretot a l’escola secundària de primer grau, a causa de la nova reforma ministerial de l’escola. Mos foren tengut d’inventar una manera i formes d’entrar en classe amb la col·laboració i la complicitat dels dirigents, però quasi segurament havem perdut hores, respecte a les 66 del curs 2008/09. I en això tenim d’adjunyir totes les dificultats logístiques a dins de les escoles que no ajuden l’expert extern, que los dirigents mateixos han demanat.

Així havem vist com era difícil treballar perquè cada any, sense falta, hi siguessi una presència no testimonial de l’ensenyament de l’alguerès a les escoles, de la ciutat i de la zona extraurbana, i quanta abnegació i espirit de servici, endemés del convenciment personal, los socis encarregats tenien de tendre per portar la llengua a dins del món de l’escola.

Tot això perquè l’ensenyament és basat exclusivament a damunt del nostro voluntariat, meritori però insuficient. L’ensenyament de l’alguerès, si no s’“institucionalitza”, acabarà no poguent incidir en la societat, restarà un fet poc més que testimonial.

Avui lo Projecte Palomba, llàstima, ja no existi més. Se tengueria de començar un camí virtuós, amb concretes perspectives de futur, estimulant l’administració pública i les dirigències a estudiar formes de col·laboració més altes, que portin a instituir veritables càtedres d’alguerès i que els mestres siguin pagats com a mestres de l’escola mateixa amb fondos presos en allà on se poden trobar.

L’administració pública no se’n pot desinteressar, de la pròxima imminent crisi de l’ensenyament de l’alguerès, té d’ésser sensibilitzada i espenyida a moure tot lo que pot per fer continuar i incrementar aquesta activitat.

Lo voluntariat té mèrits enormes, però també inevitables límits intrínsecs que solament l’acció de la mà pública pot superar. Que és lo que està succeint a l’ensenyament de l’alguerès a les nostres escoles.

La Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer, nada l’any 2018, està treballant, entre altres coses, perquè l’alguerès sigui ensenyat a les escoles.

És necessari organitzar un debat públic amb la participació activa de la dirigència escolàstica, per parlar dels problemes i de les perspectives de l’ensenyament de l’alguerès, al qual participessin Síndic i Assessor de la Instrucció, perquè se cerqui la manera de continuar i millorar les coses. I, sobretot, per començar a pensar a fer fer un salt de qualitat a l’ensenyament, si no, lo perill és que tots los anys passats a obrar a dins de les escoles, tot lo capital de coneixences pedagògiques acumulat, resultaran temps perdut, no dongueran fruit.