Confita’t la seu, Oliu

Es llegeix a les cròniques que Banc Sabadell ha anat a explicar-li a Mazón que treu la seu d’Alacant, que la torna a Barcelona i que no pateixi, que no representarà cap problema per al País Valencià (per a la Comunitat Valenciana, li deuen haver dit, de fet). També expliquen les cròniques que es tracta d’una gran jugada molt ben plantejada per Josep Oliu en aquest moment clau de l’opa del BBVA i que tindrà efectes favorables per a BS. No ho sé ni ho entenc, ni vull saber-ho ni entendre-ho. Sense cap ànim de revenja i més aviat amb molta indiferència, penso que tant Oliu com els altres empresaris que varen seguir el mandat polític de Felip VI i els unionistes, ja es poden confitar les seus. Que ara, a més a més del que els motivi de fons, se’ns vulgui fer passar bou per la bèstia grossa de la normalització del president Illa, em sembla un conte fantàstic. El trasllat de seus va ser obediència cega a unes directrius pensades per esporuguir la ciutadania. Va ser una vergonya. Com la dels directors de diaris que un dia varen justificar haver escrit que l’atemptat al tren de Madrid havia estat d’ETA perquè els havia trucat José María Aznar, el president del govern, per dir-los-hi. No cal que les tornin, les seus. Ni que busquin jugades mestres per tornar-les. Res. Que se les confitin. Que les pròximes generacions ho tinguin sempre ben clar. És un ideari molt simple però molt de l’àvia Neus. Val més conèixer que ser conegut.