Els grans anuncis

Un dels vicis més cone­guts de la política, sobre­tot en l’àmbit muni­ci­pal, és la fal·lera per fer coin­ci­dir les inau­gu­ra­ci­ons de grans obres –minúscu­les, en oca­si­ons– amb el període pre­e­lec­to­ral, però poc es parla dels grans anun­cis durant els man­dats dels gover­nants. Dels brin­dis al sol que fan quan pre­sen­ten actu­a­ci­ons que saben a bas­ta­ment que a vega­des ni depen­dran d’ells, o pro­jec­tes que no estan ni a les bece­ro­les i que mol­tes vega­des només pre­te­nen des­viar l’atenció d’altres pro­blemàtiques, ama­guen carències de gestió diària o, sen­zi­lla­ment, tan sols bus­quen el lluïment de la ins­tantània i l’aplau­di­ment. Par­ti­cu­lar­ment, m’han cri­dat l’atenció alguns que s’han produït en ciu­tats del Vallès Occi­den­tal. En dos casos, per un excés de pom­po­si­tat i, en el ter­cer, per la difi­cul­tat d’obte­nir infor­mació sobre un dels pro­jec­tes dels quals una alcal­dessa va fer gala el 2018.

Ara fa tretze dies, la con­se­llera d’Eco­no­mia i Finan­ces, Alícia Romero, visi­tava Ter­rassa per fir­mar amb l’alcalde, Jordi Ballart, l’acta d’ocu­pació i paga­ment del preu just de l’expro­pi­ació forçosa (4 mili­ons) perquè l’icònic Vapor Ros passés a mans de l’Ajun­ta­ment a canvi de dos solars a l’antiga AEG per aixe­car-hi 213 habi­tat­ges. Aquesta va ser la fórmula per esqui­var el desig del seu dar­rer pro­pi­e­tari, el doc­tor Fran­cisco Cabeza, quan va dei­xar el 2016 com a hereva de tots els seus béns la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, amb clàusula perquè en 30 anys l’Ajun­ta­ment no en fes cap ús, molest amb el con­sis­tori per uns embar­ga­ments per unes mul­tes. L’Ajun­ta­ment per­se­guia l’immo­ble ubi­cat al cen­tre històric, va fer un dis­seny urbanístic que hi com­bi­nava usos i habi­tatge i després es va fer enrere, ho va des­car­tar i en va can­viar els usos. Fins aquí, res a dir de nega­tiu, més aviat al con­trari, però la majes­tu­o­si­tat de l’acte va que­dar en això, un tràmit admi­nis­tra­tiu i l’anunci de l’inici d’un pla direc­tor per defi­nir-ne els usos, dei­xant clar que la reha­bi­li­tació cos­tarà uns 40 mili­ons que l’Ajun­ta­ment sol i la Gene­ra­li­tat no podran assu­mir. Pot­ser no hi ha hagut prou temps del 2017 ençà per saber què fer-hi i com? Calia la fanfàrria?

El cas següent és a la veïna Saba­dell, ja fa uns mesos, con­cre­ta­ment, el 18 de novem­bre, i també amb la Fun­dació Banc de Saba­dell de pro­ta­go­nista. La pre­sen­tació del pro­jecte Saba­dell, Cen­tre de Cul­tura, al Museu del Gas i la Casa Grau, amb mol­tes incon­cre­ci­ons com el cost de la reha­bi­li­tació, l’apor­tació econòmica de la fun­dació, la col·labo­ració d’admi­nis­tra­ci­ons, qui el diri­girà o com serà el model de gover­nança. Sis mesos donava Oliu al con­sis­tori per tenir el pro­jecte i inau­gu­rar el 2026. Pot­ser espe­rant una mica més, en un sol acte públic ja podríem haver tin­gut res­posta a tots els inter­ro­gants.

I el dar­rer és a Rubí. El 2016 l’Ajun­ta­ment obte­nia la titu­la­ri­tat de l’icònic edi­fici del Casino. L’alcal­dessa, Ana María Martínez, pre­sen­tava dos anys després el pro­jecte de reha­bi­li­tació i, encara en obres amb difi­cul­tats en l’adju­di­cació, no se’n conei­xen els usos ni si alguna enti­tat s’hi enca­birà. Molta fressa i poca endreça.