Mancances en la inclusió

Des que al 2017 es va apro­var el decret d’edu­cació inclu­siva ha estat cons­tant la recla­mació de recur­sos per apli­car-lo de forma efec­tiva. El decret va sor­gir de la con­clusió que calia afa­vo­rir que infants i ado­les­cents esco­la­rit­zats en cen­tres d’edu­cació espe­cial tin­gues­sin la pos­si­bi­li­tat d’anar a l’escola ordinària. Això sí, amb els suports neces­sa­ris per garan­tir que aquesta esco­la­rit­zació es rea­litzés en igual­tat de con­di­ci­ons amb la resta d’alum­nes. I aquí és on ha fallat l’apli­cació del decret, ja que la Gene­ra­li­tat no ha apor­tat els diners neces­sa­ris per con­trac­tar el per­so­nal que cal. Una man­cança que nom­bro­sos col·lec­tius denun­cien des de fa set anys, i que aquesta set­mana s’ha tor­nat a posar sobre la taula arran d’un informe ela­bo­rat per la síndica de greu­ges. La síndica explica que s’han fet avenços sig­ni­fi­ca­tius pel que fa a l’incre­ment de pro­fes­si­o­nals i la cores­pon­sa­bi­li­tat dels cen­tres en l’atenció a la diver­si­tat, però per­sis­tei­xen man­can­ces que difi­cul­ten l’apli­cació del model que pre­veu el decret, el que fa que no esti­gui prou garan­tida la plena inclusió esco­lar de l’alum­nat. I quin és el resul­tat? Que només el 10% dels estu­di­ants amb neces­si­tat d’aquest suport espe­cial arriba al bat­xi­lle­rat. Molt per sota del 58% d’alum­nes sense neces­si­tats edu­ca­ti­ves que sí que ho fan. També tenen pro­ble­mes equi­pa­ra­bles per con­ti­nuar la for­mació pro­fes­si­o­nal, per la qual cosa és fàcil deduir les difi­cul­tats que tin­dran en la vida adulta per acon­se­guir una feina de qua­li­tat. Cal abo­car-hi recur­sos, i cal també, com alerta la síndica, un canvi cul­tu­ral al vol­tant de la inclusió edu­ca­tiva.