Canvi de guió

Gir de guió en la política espanyola que estava cantat. Ni el PSOE es vol despenjar de Junts ni aquests del PSOE. La història és coneguda. El govern porta al Congrés un decret òmnibus, una fórmula per aglutinar mesures sense connexió les unes amb les altres. Una fórmula que té els orígens als anys noranta per idea de Miquel Roca i Junyent. En aquella època va servir en poques ocasions. En aquest decret es barreja les pensions amb ajudes a la riuada, desnonaments d’ocupes, inversions estrangeres... Com era d’esperar, l’oposició (PP, Vox amb el suport de Junts) ho tomben i es visualitza que Junts està enfadat fins al punt que no li importa votar amb PP i Vox. Un fet que va més enllà de l’amenaça. En poques hores el daltabaix queda aclarit i PSOE i Junts es tornen a donar la mà per no fer caure la legislatura.

És de preveure que això tornarà a passar, com és de preveure que la sang no arribarà al riu i aniran junts una bona temporada. Per una qüestió d’aritmètica parlamentària ara mateix pesen més els set diputats juntaires al Congrés que els 35 del Parlament de Catalunya, que davant del PSC, ERC i Comuns s’han de limitar a fer d’oposició pura i dura.

Sovint torna la idea d’igualar un espanyol de dretes i un d’esquerres, però en la situació actual és preferible per als interessos de Junts que governi Pedro Sánchez que no pas Feijóo, malgrat els incompliments i no haver pogut aplicar encara l’amnistia que es va aprovar a les Corts i que hores d’ara està pendent dels tribunals.

Davant la situació que ha deixat aquesta setmana el canvi de guió en la política espanyola, una trobada entre Puigdemont i Sánchez seria interessant per clarificar el futur. Una entrevista que servís per a quelcom més que per tenir una foto i per donar arguments al PP i Vox. Un gest perquè Pedro Sánchez pugui donar un avís als jutges perquè espavilin i apliquin el mandat de les Corts.