Trajectòries honorables

Hi ha tants premis i tants premiats de tantes menes, tanta mercantilització, tantes sospites d’interferències en els jurats i tants actes de lluïment personals que podríem arribar a banalitzar-los (els premis, qui els convoquen i qui els reben). Per això seria injust treure pes als que aquest dijous va lliurar la revista d’art i pensament contemporani Artiga, una publicació nascuda l’any 2007 que, picotejant recursos com pot per mantenir-se dempeus, s’ha consolidat com una eina clau per radiografiar l’art i les propostes contemporànies que es desenvolupen a les comarques de Tarragona. En aquesta edició es van premiar els artistes Arnau Casanoves i Raquel Friera, i es va entregar el premi a la trajectòria honorable (en aquests temps de pèrdues d’honorabilitat arreu) a Jordi París Fortuny, director del Museu de Valls, historiador, gestor i dinamitzador cultural. París no és dels que vagin presumint amb reconeixements a les mans. És dels que fan la bona feina perquè la saben i la volen fer amb la modèstia dels que no necessiten l’aplaudiment fàcil. Fa 37 anys que va entrar al Museu de Valls com a tècnic únic de l’equipament. “No hi havia ningú més, a banda del conserge”, va dir en el moment de rebre el guardó –una obra original de l’artista Gelo–. I nosaltres hi afegim que ara, quan ja fa molts anys que n’és el director, continua estant sol. La plantilla en equipaments com aquests, malauradament, no ha crescut. Un premi, doncs, més que merescut. Per a ell i per a la revista Artiga, perquè en aquest cas la trajectòria honorable la té tan qui l’ha rebut com qui li ha atorgat.