Entre dues onades

He començat a llegir un llibre que em sembla molt interessant. L’autor és Alvin Toffler i es diu La tercera ola (Ed. Plaza & Janés). És una visió de l’evolució de la humanitat a base de tres onades: la primera fou la civilització agrícola, la segona la revolució industrial, la tercera la nova civilització que està naixent mentre l’era industrial –que ha durat tres-cents anys– agonitza.

Jo comparteixo l’opinió de l’autor: està formant-se una nova civilització, i arreu hi ha gent encegada que intenta sufocar-la. Aquesta nova civilització ens duu nous estils familiars, formes diferents de treballar i de viure, una nova economia i nous conflictes polítics, i per damunt de tot una consciència modificada. Ja són visibles fragments d’aquesta nova civilització, i és segur que molts dels canvis actuals no són independents entre si. La fallida de la família nuclear, la crisi mundial d’energia, la televisió per cable, els moviments nacionalistes i molts altres esdeveniments aparentment inconnexos són, de fet, manifestacions d’un fenomen molt més ampli i decisiu: la mort de l’industrialisme i el naixement d’una nova civilització. Diu Toffler que “a desgrat del que prediquin els partits i poderosos d’avui, la lluita que menen no és altra cosa que una discussió sobre qui es beneficiarà dels residus del declinant sistema industrial”. Dit d’una altra manera: lluiten per ocupar les cadires de coberta en un “Titànic” que s’enfonsa. La qüestió política fonamental no és qui controla els últims dies de la societat industrial, sinó qui configura la nova civilització que està creant-se ràpidament per substituir-la!

El llibre és extens, i ple d’idees, i jo només puc donar-ne una pinzellada mòlt sumària. L’home del carrer pensa que “el món s’ha tornat boig”, mentre que Toffler afirma que el món no s’ha extraviat en la follia, sinó que, sota l’estrèpit dels esdeveniments que no sembla que tinguin cap sentit es dibuixa una pauta plena d’esperança. Estem vivint el conflicte entre l’onada que encara dura i la nova onada, altament tecnològica però no “tradicionalment” industrial. La nova civilització “enderrocarà burocràcies, reduirà el paper de la nació-Estat i farà néixer economies semiautònomes en un món postimperialista. Exigeix governs més senzills, més eficaços i també més democràtics que els que avui coneixem”.

Molta gent creu que el món que coneix durarà indefinidament. Si ja els és difícil d’imaginar una forma de vida diferent, més encara una civilització absolutament nova. No, la societat del demà no serà una versió “ampliada” de la d’avui. El que està passant és una revolució global, un salt “quàntic” en la Història. I encara que les dècades vinents seran, probablement, turbulentes, no ens destruirem, perquè els fets no són fruit de l’atzar, sinó senyals d’una transformació del món. Ens convé d’aprendre a valorar aquests fets, que a vegades angoixen, des d’una consciència de transició històrica, i creure que si som una mica intel·ligents podem ajudar a crear una civilització més sana i més humana que les precedents.