Anem al teatre!

Els diu­men­ges de febrer i març, a l’Audi­tori de Santa Coloma de Far­ners, s’hi repre­sen­ten obres de tea­tre de com­pa­nyies ama­teurs de les comar­ques del vol­tant. Aquest any ja és la tren­tena edició de la mos­tra de tea­tre Rafael Anglada. Porta aquest nom en home­natge a qui fou actor i autor colo­menc, fill pre­di­lecte de la ciu­tat, pel seu mèrit i la seva prolífica tra­jectòria en el món de les arts escèniques. La mos­tra, que es fa anu­al­ment, ha anat evo­lu­ci­o­nant i actu­al­ment l’orga­nit­zen l’Agru­pació Tea­tral La Clau i l’Ajun­ta­ment de la població. La pro­gra­mació d’aquest any és àmplia i vari­ada: L’anunci, de la Gus­pira Tea­tre de Cassà de la Selva, es va inter­pre­tar el 2 de febrer amb una gran assistència de públic. El mètode Grönholm, del Grup de Tea­tre Cas­sa­nenc, es va repre­sen­tar diu­menge pas­sat, 9 de febrer, amb una posada en escena sen­zi­lla, però amb una gran inter­pre­tació dels actors, que van arren­car forts aplau­di­ments dels espec­ta­dors. Altres obres que s’han pro­gra­mat són No et ves­tei­xis per sopar, de l’asso­ci­ació Q-Art i Acció de Quart; Actrius, d’Increi­xendo, grup de tea­tre de Sant Gre­gori; Sota la Catifa, WC Tea­tre, d’Arbúcies; El Malalt ima­gi­nari; d’Ines­ta­ble Cere­tana de Tea­tre, de Puig­cerdà; Maria Rosa, del grup de tea­tre ACR de Fals, i Par­lem de Dones...o no?, de l’agru­pació tea­tral La Clau, que serà amb la qual es clourà la tem­po­rada d’enguany. Aquest reper­tori ens indica que el tea­tre a les nos­tres con­tra­des és ben viu, que hi ha molta gent que per­tany a com­pa­nyies tea­trals d’afi­ci­o­nats. Són pale­tes, cam­brers, mes­tres, boti­guers, per­ru­quers, met­ges, ban­quers,... que els mou la passió per inter­pre­tar. Es tro­ben per assa­jar l’obra. Es repar­tei­xen les tas­ques i desen­vo­lu­pen la seva ves­sant artística cre­ant junts un espec­ta­cle sen­cer. Encara que els dar­rers estu­dis ens indi­quen que al nos­tre país només el 6% de la població va habi­tu­al­ment al tea­tre, aquests trenta anys de mos­tra i les dife­rents ofer­tes que hi ha arreu són un indi­ca­dor que l’art escènic és ben viu. La capa­ci­tat que tenen els actors i els autors d’ima­gi­nar, de sor­pren­dre’ns, d’ofe­rir-nos pro­pos­tes que con­vi­den a refle­xi­o­nar, a riure, a des­con­nec­tar, exis­teix i és molt necessària en aquest món tan atra­fe­gat en el qual vivim. Per això diem: “Som-hi: Anem al tea­tre!”