Mots per a l’amor
Dec ser de les poques persones que encara no han vist la premiada pel·lícula El 47. Quan vaig saber que acabaven de donar el Goya a millor actor de repartiment a Salva Reina pel seu paper en aquest film, ignorava a qui es referien. Ara ja el coneixem tots, els que han vist la pel·lícula i recorden aquest Felipín que segur que deu ser memorable, i els que no l’hem vist, pel seu discurs d’agraïment en el moment de rebre l’estatueta. Ens enganxen aquestes reaccions explosives, divertides, sinceres, entranyables. El malagueny va dedicar el seu minut d’or als pares i la família, com fan la majoria de premiats, i també a l’equip amb què va treballar, com fa tothom. Però el moment més emotiu va venir amb el seu “Kira, te amo”, dirigit a la seva parella, la guapa actriu que fa de Luz a Machos alfa. Ai, l’amor bonic! Maribel Verdú també va abrillantar unes quantes retines amb les paraules que va dirigir a la seva amiga Aitana Sánchez Gijón, a qui li reconeixien la trajectòria amb el Goya d’Honor. “Això no és un Goya d’Honor, és un Goya d’Amor”, li va dir. Quina sort tenim, de l’amor de les amistats. En el mateix escenari, Rigoberta Bandini va versionar després una cançó de Massiel dels anys vuitanta: El amor. La lletra, punyent i poètica, evoca la dualitat de l’amor, de quan és el raig de llum, la gota de pau, el brunzit a l’aire, de quan hipnotitza i fa somiar; però també de quan la flama s’apaga, i és una taca, una fulla caiguda, un pes a l’ànima, i et destrossa, et trenca i et fa ser qui no vols ser. En tot cas, l’amor, en la parella, en l’amistat, en la família, a un mateix, quan existeix, quan se celebra, quan es maquilla, quan es perverteix o quan desapareix, és un dels grans temes de la vida. I aplaudim que sigui l’eix vertebrador de la propera edició del festival de literatura Mot, que es farà del 20 al 22 de març a Girona i del 27 al 29 de març a Olot. La comissària d’aquesta convocatòria és l’escriptora Montse Barderi, que ha escollit un vers de Maria Mercè Marçal per posar-hi el títol: Més noms per a l’amor. “Un altre nom, si us plau, per a l’amor”, va escriure Marçal, en un reclam de nous models d’amor i també en un acte de confiança cap al llenguatge per ampliar i redefinir el significat d’aquestes quatre lletres que configuren això tan universal, tan polièdric i tan potent.
