Mots per a l’amor

Dec ser de les poques per­so­nes que encara no han vist la pre­mi­ada pel·lícula El 47. Quan vaig saber que aca­ba­ven de donar el Goya a millor actor de repar­ti­ment a Salva Reina pel seu paper en aquest film, igno­rava a qui es refe­rien. Ara ja el conei­xem tots, els que han vist la pel·lícula i recor­den aquest Felipín que segur que deu ser memo­ra­ble, i els que no l’hem vist, pel seu dis­curs d’agraïment en el moment de rebre l’esta­tu­eta. Ens engan­xen aques­tes reac­ci­ons explo­si­ves, diver­ti­des, sin­ce­res, entra­nya­bles. El mala­gueny va dedi­car el seu minut d’or als pares i la família, com fan la majo­ria de pre­mi­ats, i també a l’equip amb què va tre­ba­llar, com fa tot­hom. Però el moment més emo­tiu va venir amb el seu “Kira, te amo”, diri­git a la seva pare­lla, la guapa actriu que fa de Luz a Mac­hos alfa. Ai, l’amor bonic! Mari­bel Verdú també va abri­llan­tar unes quan­tes reti­nes amb les parau­les que va diri­gir a la seva amiga Aitana Sánchez Gijón, a qui li reco­nei­xien la tra­jectòria amb el Goya d’Honor. “Això no és un Goya d’Honor, és un Goya d’Amor”, li va dir. Quina sort tenim, de l’amor de les amis­tats. En el mateix esce­nari, Rigo­berta Ban­dini va ver­si­o­nar després una cançó de Mas­siel dels anys vui­tanta: El amor. La lle­tra, punyent i poètica, evoca la dua­li­tat de l’amor, de quan és el raig de llum, la gota de pau, el brun­zit a l’aire, de quan hip­no­titza i fa somiar; però també de quan la flama s’apaga, i és una taca, una fulla cai­guda, un pes a l’ànima, i et des­trossa, et trenca i et fa ser qui no vols ser. En tot cas, l’amor, en la pare­lla, en l’amis­tat, en la família, a un mateix, quan exis­teix, quan se cele­bra, quan es maqui­lla, quan es per­ver­teix o quan des­a­pa­reix, és un dels grans temes de la vida. I aplau­dim que sigui l’eix ver­te­bra­dor de la pro­pera edició del fes­ti­val de lite­ra­tura Mot, que es farà del 20 al 22 de març a Girona i del 27 al 29 de març a Olot. La comissària d’aquesta con­vo­catòria és l’escrip­tora Montse Bar­deri, que ha esco­llit un vers de Maria Mercè Marçal per posar-hi el títol: Més noms per a l’amor. “Un altre nom, si us plau, per a l’amor”, va escriure Marçal, en un reclam de nous models d’amor i també en un acte de con­fiança cap al llen­guatge per ampliar i rede­fi­nir el sig­ni­fi­cat d’aques­tes qua­tre lle­tres que con­fi­gu­ren això tan uni­ver­sal, tan polièdric i tan potent.