Del revés
Els pagesos francesos, que en saben molt, de fer protestes, varen engegar el 2023 una campanya sota el nom On marche sur la tête, que les darreres setmanes s’ha exportat a Catalunya en forma de rètols de poble girats cap per avall per protestar per la manca persistent de solucions a la pagesia. De fet, caldrà inventar noves formes de protesta per despertar els governs que fa anys i panys que no aporten cap solució a la decadència d’una pagesia a la qual li costa més la burocràcia que produir un quilo de mongetes del ganxet o un litre de llet. La realitat és que els agricultors francesos sempre han sabut cridar més l’atenció que els agricultors catalans. Al cap i a la fi, ells hi tenen la mà trencada, tallant fronteres i cremant camions, mentre que aquí només fem una mica de soroll a les carreteres i poca cosa més. I, a sobre, ara va i els copiem la idea de girar els rètols dels pobles del revés.
La pagesia necessita urgentment que algú l’escolti i posi remei a una sagnia que fa anys que afebleix un sector que ja per si mateix és dels més febles de la societat, perquè sovint el seu esforç queda reduït a l’àmbit individual o familiar. Hi ha una dita pagesa que diu “Apis, alls i julivert, qui més hi fa, més hi perd”, i que vindria a ser la traducció de “qui més hi posa, més hi perd”. I en el cas de la pagesia ara toquen anys de pèrdues perquè uns buròcrates sense criteri s’han entestat que el que cal és promoure els productes del Mercosur, passant al davant dels de casa nostra, i tancar explotacions, com si cuidar la terra no fos necessari. Fa massa temps que el sector ha de combatre una muntanya d’obstacles des de la desunió i la segmentació d’un munt d’entitats, en molts casos poc representatives i no prou fortes. La pagesia té una doble feina en l’horitzó, seguir lluitant amb totes les seves forces i buscar la unió que realment els permeti fer tremolar tota la colla d’incompetents que els vol ensorrar amb decisions incomprensibles i una burocràcia inabastable.
Tot plegat, molt trist, però als pagesos catalans els caldrà més contundència i més imaginació que mai perquè els facin cas una vegada per totes. Aquí, a Madrid i a Brussel·les.
