Formes de robar clients

Mentre l’euríbor es disparava i les hipoteques ens escanyaven, les entitats bancàries no movien ni un dit pels clients que tenien l’economia domèstica a l’UCI. Et deien que, en el millor dels casos, et podies beneficiar d’una gran mesura que el govern central ens va vendre com la mare dels ous però que era un acudit en si mateixa: no paguis ara els interessos però estalvia (no sé com), perquè passats uns anys els hauràs de desembutxacar d’una sola tongada. Eren dies que a l’altra banda del telèfon, el dels bancs, no hi havia ningú. I si algú el despenjava, era per dir-te que tot el que podien fer per tu era uns copets a l’esquena i bon vent. Ara, però, l’euríbor dona un cert respir, si es que es pot parlar d’agafar aire quan ens referim a les hipoteques, i sembla que, de la nit al dia, algunes entitats bancàries han tret la llista dels que hi van anar a suplicar una millora de les condicions. Ara hi ha hòsties per robar-se clients. I si cal recórrer a l’engany, doncs també serveix. Que no hi ha pecat que no tingui el perdó de Déu, si fiquem els peus en aquest terreny. El primer pas és fer una oferta que l’antic client, aquell que va fugir de tu com de la pesta, no pugui rebutjar. Treuen la calculadora i et fan els números de tal forma que quan acabis de pagar el que deus, allà pel segle XXII, t’hauràs estalviat 50.000 euros. I a veure qui és el guapo que rebutja l’oferta. Els dius que sí, que endavant, que com de generosos són els d’aquesta caixa que si negociem dos minuts més ens regalen la tele, i quan t’envien la documentació per signar veus que aquell interès que de paraula era un 2 per cent, als papers ha crescut fins al 2,6. L’estalvi s’ha esfumat. Quan demanes explicacions, et diuen que si els conills corren pel camp o les taronges són de València. Però ni piu del que van prometre. I després encara has de llegir campanyes que parlen d’entitats amigues.