Una claríssima injustícia

La vida hauria de ser un anar endavant, sempre, a favor dels temps que corren. A vegades, però, hi ha qui s’entesta a anar enrere o, si més no, posar rumb a una destinació desconcertant. Si la conseqüència d’aquesta manera de fer arrossega obligadament i a contracor terceres persones, la cosa pot adquirir categoria de dramàtica injustícia. Això és el que li passa a la germana Isaura, la més jove de les tres religioses que dissabte van fer les maletes per deixar el monestir de Pedralbes, on residien feliçment, i instal·lar-se a la casa que el seu orde religiós té a Vilobí d’Onyar. Fraternitat de clarisses de Vilobí, en diuen. Decisió, tot plegat, de la germana Clara, presidenta de l’orde.

La germana Isaura Marcos es va mudar dissabte després d’acomiadar-se, amb discreció, a través del correu electrònic, de la gent que li ha estat més propera en aquest trànsit difícil de la seva vida, difícil perquè Isaura volia quedar-se a Barcelona, no volia abandonar Pedralbes. Però la decisió estava presa i el vot d’obediència, i la presidenta, obligaven.

“No tornaràs mai més, però en les coses i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta de la vida que visc, Pedralbes siempre serás en mi ser”. Amb aquestes paraules, manllevades en bona part del poema Estenc la mà, de Miquel Martí Pol, i amb un afegit seu en llengua castellana al final del vers es va acomiadar de la seva gent de Barcelona la germana Isaura fent ús d’una eina, el correu electrònic, al qual està molt acostumada i que li ha servit per mantenir contacte, amb naturalitat, amb les amistats que ha anat fent durant la llarga vida a Pedralbes. Correu electrònic i WhatsApp, amb tota naturalitat. Sí, es pot dir que Isaura és i ha estat una monja moderna. Ara, però, la cosa canviarà.

La Fraternitat de Vilobí funciona amb unes normes que restringeixen l’ús de les noves tecnologies entre les germanes de la comunitat, circumstància que no es donava a Pedralbes. Preocupa entre les persones més properes a Isaura el fet que no pugui comunicar-se amb la mateixa espontaneïtat que ho feia fins ara. A Vilobí els telèfons mòbils i ordinadors es poden fer servir, només, a les zones comunes i en una franja concreta del dia, mentre que al vespre la xarxa wifi queda tancada. Preocupa, per exemple, si Isaura podrà assistir al març a Pedralbes per a la inauguració d’una exposició seva de fotos que ja està programada.

La cosa s’entreveu interessant perquè no serà fàcil que una dona que ha establert una relació intensa amb el món digital del segle XXI, fins a col·laborar activament amb fotografies i text en l’edició d’un diari de Barcelona, de cop i volta retrocedeixi al temps i al tempo que marca la presidenta de les clarisses. De moment, Isaura ha continuat publicant al diari, diumenge i dilluns. Ahir van ser unes fotos, un vídeo i un text sobre Neka, la gossa que té la comunitat de la Fraternitat. Parla de l’animal i fa també una declaració de bones intencions en referir-se a “l’entorn rural tan bonic de la comarca de la Selva”. Com que llegir entre línies és fàcil, queda molt clar què vol dir Isaura quan afegeix en el text que la gossa Neka “dona dinamisme a l’entorn”, ella que tot i haver viscut al paradís del silenci que és Pedralbes és nervi pur, un no parar quieta, un viure cap enfora, com a religiosa però també com a persona.