Energia a Catalunya o com fer el ridícul

L’any 1852, en una farmàcia de la Rambla de Barcelona, s’instal·lava el primer punt d’enllumenat elèctric de l’Estat. El 1881, també a la capital catalana, es fundava la Sociedad Española de Electricidad, la primera empresa estatal dedicada a comercialitzar energia elèctrica a través d’una xarxa tot intentant captar clients, com s’ha fet des d’aleshores. En aquells temps, com que es tractava d’un producte nou, es publicaven uns anuncis (que ara trobem divertits) que explicaven què era una bombeta o una estufa elèctrica i la comoditat que suposava per a les llars. Girona va ser una de les primeres ciutats europees a tenir enllumenat elèctric municipal, l’any 1883, gràcies a l’enginyer Narcís Xifra i a la petita central hidràulica instal·lada al Barri Vell, i als anys vuitanta del segle XX l’Alt Empordà va tenir els primers generadors experimentals que produïen electricitat a partir del vent. Catalunya va ser pionera en el camp industrial i també capdavantera en la generació i distribució d’electricitat, aquest invent modern que tant benestar ha portat a la societat. Té l’avantatge que es pot produir de maneres diverses, es pot transportar a centenars de quilòmetres de manera instantània i pot ser transformada en calor, llum i moviment.

Durant les darreres dècades del segle XX hem pres consciència de la gravetat del canvi climàtic, provocat pels combustibles fòssils. Seria ideal poder disposar d’un 100% d’energia renovable que alimentés la xarxa elèctrica, però aquesta circumstància no es dona en cap país europeu, llevat de Noruega i Islàndia, que han potenciat sobretot l’energia hidràulica i geotèrmica, respectivament, gràcies a les seves particularitats. Altres països amb percentatges de renovables per damunt del 50% són Dinamarca, sobretot per l’eòlica terrestre i marina; Àustria i Croàcia, amb molta hidràulica, i Espanya, amb un 56% d’electricitat de fonts renovables, per una combinació d’eòlica, hidràulica i solar.

Catalunya va ser pionera en generació elèctrica i ara es troba a la cua d’Europa en renovables. Al nostre país podríem tenir un munt de plantes de generació d’energia solar i eòlica (la implantació de més hidràulica no és una opció, per la sequera), però actualment tenim només un ridícul 19% d’electricitat de fonts renovables. Per què? Per la inoperància dels diferents governs que hem tingut i pel fenomen nimby, que implica que cada cop que es vol fer una instal·lació energètica apareix una plataforma amb una pancarta i els polítics ho aturen per por de perdre vots. Prop del 60% de l’energia elèctrica que es produeix a Catalunya és d’origen nuclear, gràcies als tres reactors que hi ha a Ascó i Vandellòs, que funcionen amb urani provinent de diversos països, i que tancaran abans del 2035, segons els plans aprovats pel govern espanyol. Tancar les nuclears catalanes mentre no tinguem un augment significatiu d’electricitat de fonts renovables, que tardaria dècades a fer-se i comportaria grans inversions, ens traurà independència energètica i dependrem de l’exterior. Recordem que Finlàndia acaba d’engegar una planta nuclear nova per no dependre de Rússia. A partir del 2035, Catalunya serà absolutament deficitària en energia elèctrica i, com que només tenim dos veïns, Espanya i França, en cas d’una crisi política, en un tres i no res ens tallaran el subministrament elèctric, quedarem a les fosques i ens aturaran el país. Entre pactes d’investidura i taules de negociació, el govern espanyol ens ha colat un gol per l’escaire i sembla que ningú no se n’hagi adonat.