Orriols, com un coet

Deu mesos després de les elec­ci­ons muni­ci­pals del 2023 que varen con­ver­tir Orri­ols i AC en la llista més votada a Ripoll, hi varen haver elec­ci­ons al Par­la­ment. Ja gover­na­ven a l’Ajun­ta­ment en soli­tari i ja s’havia esvaït el pri­mer intent de majo­ria alter­na­tiva. Els ripo­lle­sos varen reforçar l’opció d’Orri­ols, que va obte­nir més vots i més per­cen­tatge. Si apli­ques la llei d’Hondt en aquells resul­tats, com es fa en les muni­ci­pals per veure els regi­dors que entren a l’Ajun­ta­ment, en tin­dria set, no sis. Ja li havien des­comp­tat que es pre­sentés de cap de llista (havia dit que el seu destí era Ripoll), ja li havien des­comp­tat repen­jar la ban­dera espa­nyola, i reti­rar el car­tell gua­nya­dor del con­curs de car­tells de la festa major perquè hi havia una noia amb un vel. Ara Orri­ols i Aliança Cata­lana van com un coet. Molt pro­ba­ble­ment a Ripoll tin­guin un efecte sem­blant al de García Albiol a Bada­lona i acon­se­guei­xin la majo­ria abso­luta. Al que pot pas­sar a escala naci­o­nal es fa molt difícil de posar-hi dimensió avui per avui. Peró serà gros, molt gros. La tendència del món de la comu­ni­cació serà car­re­gar el mort a Junts, però ara ja tant li feia. Treure-la del govern muni­ci­pal era donar-li tan­tes o més ales com dei­xar-l’hi. Em ve aque­lla lle­tra de Mac­hado que el can­tau­tor Emi­lio José va fer-ne copla. “Ni con­tigo ni sin ti tie­nen mis males reme­dio. Con­tigo por­que me matas. Sin ti por­que yo me muero.” Els par­tits con­ven­ci­o­nals tenen mala peça al teler. A Cata­lu­nya es diu AC.