Quan Empúries fou abandonada

Els pobles i ciutats neixen, creixen, i de vegades desapareixen. Cartago va ser destruïda pels romans després de les Guerres Púniques per eliminar així una potència rival al Mediterrani i els seus habitants van ser assassinats o esclavitzats. Els maies, a Amèrica Central, van abandonar les seves ciutats per una catàstrofe ecològica que van provocar ells mateixos contaminant l’aigua potable. L’illa de Hashima, al Japó, va quedar despoblada quan va deixar d’explotar-se la mina de carbó que hi havia i ara hi ha gent que la visita per veure la ciutat fantasma dels minaires. A Catalunya també tenim poblacions abandonades: molts poblets han quedat deshabitats pel fenomen de la despoblació rural. També hi ha el cas de Corbera d’Ebre: va quedar deshabitat després de ser destruït durant la Guerra Civil i el nou poble va ser construït al costat; les seves ruïnes han quedat com a record de la barbàrie d’aquella guerra, que és la barbàrie de totes les guerres.

Un cas dramàtic d’abandonament d’una ciutat va ser el d’Empúries a l’edat mitjana. La ciutat existia des del segle VI aC, fundada pels grecs, que la van anomenar Empòrion, que vol dir “mercat”. Al segle III aC hi van arribar els romans, que hi van desembarcar perseguint el mític líder cartaginès Hanníbal, i hi van construir una ciutat de nova planta, esdevenint una de les principals urbs de la Catalunya romana juntament amb Barcino i Tàrraco. Gerunda (Girona) no va ser fundada fins al 76 aC, era molt més petita que Empúries i era anomenada “parva Gerunda” (petita Girona).

La creació dels comtats catalans després de la conquesta de Carlemany li va donar protagonisme, ja que va esdevenir capital del Comtat d’Empúries, documentat des del 813. La vila fins i tot tenia drassanes i una flota al servei del poder comtal, però el fet d’estar a la costa suposava una feblesa defensiva que va pagar molt cara. L’any 859 una expedició vikinga comandada per Biorn Costella de Ferro, fill del llegendari Ragnar Lodbrok, va recórrer el Mediterrani Occidental tot saquejant pobles i ciutats, i Empúries també en va ser víctima. La destrucció va ser tan gran que els historiadors moderns van considerar que aquest fet havia suposat la seva fi, però fa alguns anys es va publicar un antic document àrab que revelà que van ser els musulmans provinents d’Al-Àndalus qui van destruir-la. Relata el cronista, Ibn Hayran, que l’any 935, després d’haver atacat Pals, “l’estol es presentà a la ciutat d’Empúries, centre de les seves drassanes i refugi de llurs naus. Els nostres van encerclar-la per terra i per mar i cremaren les naus en el seu port i els ravals del seu entorn i mataren tothom que hi trobaren. La matança que fou feta entre ells depassà els quatre-cents homes”. Aquesta massacre i devastació va significar la fi d’Empúries, que va quedar pràcticament abandonada, i la capitalitat comtal es va traslladar a Castelló d’Empúries, a l’interior i més fàcil de defensar. Va ser el final d’una ciutat que havia estat important a la Mediterrània Occidental i un port destacat a la costa catalana durant 1500 anys. Només va quedar una petit nucli a Sant Martí d’Empúries, que encara existeix.

A principis del segle XX, gairebé un mil·lenni després de la seva destrucció, es va començar a excavar i actualment és un jaciment arqueològic fonamental. Visitant-lo rememorem el nostre passat grecoromà, que tanta petja ha deixat en la nostra cultura, començant pel topònim Empordà, que podem dir amb orgull que té origen grec, ja que prové del nom original d’Empúries.