Amics de la cohesió social

En un món satu­rat de deci­bels dis­cor­dants, sovint la música esdevé un refugi per des­sa­tu­rar-nos del soroll i recon­nec­tar-nos amb la vida. N’és un exem­ple el Fes­ti­va­lot de Girona, que aquest any cele­brarà la seva desena edició i ho fa pre­sen­tant com a tret de sor­tida La música, eina i super­po­der. El títol d’aquest docu­men­tal parla per si sol, i les vivències que es mos­tren al llarg dels trenta minuts de film que recu­llen part de l’essència del Fes­ti­va­lot, també. La música, fil con­duc­tor d’un relat que tei­xeix una xarxa de con­ne­xi­ons entre artis­tes, esco­les i la comu­ni­tat local per demos­trar el poder de la cul­tura com a eina de cohesió social. Eina, recurs, enginy, ins­tru­ment, per fer sonar una melo­dia que trenca bar­re­res i este­re­o­tips con­vi­dant a refle­xi­o­nar sobre la importància de fer acces­si­ble la cul­tura ente­nent-ne el seu poder més enllà de l’entre­te­ni­ment i capaç d’aju­dar-nos a visu­a­lit­zar un futur millor. I super­po­der, en un con­text de diver­si­tat crei­xent, ini­ci­a­ti­ves com la dels Amics de les Arts, impul­sors dels Fes­ti­va­lot i del docu­men­tal, arri­ben capa­ces de cap­gi­rar rea­li­tats. Ingre­di­ents tots neces­sa­ris per fomen­tar la con­vivència i enri­quir l’experiència cul­tu­ral de tota la comu­ni­tat en temps en què bar­re­gem pre­ju­di­cis i temors. La col·labo­ració amb artis­tes com Lil­dami, Suu, Sara Roy i la impli­cació artística i pedagògica dels matei­xos Amics de les Arts no esdevé només un encert per l’apre­nen­tatge musi­cal i cre­a­tiu, sinó una lliçó de vida i de com la coo­pe­ració mul­ti­plica al mateix temps que huma­nitza i obre una fines­tra a la igual­tat d’opor­tu­ni­tats. Per no par­lar del tre­ball com­pe­ten­cial tan per­se­guit als currículums o de com aquest pro­jecte pot con­tri­buir a des­per­tar voca­ci­ons entre les joves i donar sen­tit a la con­tinuïtat dels seus estu­dis en moments en què la des­mo­ti­vació i l’aban­do­na­ment esco­lar pre­ma­tur estan a l’ordre del dia. Els Amics de les Arts, impul­sors del fes­ti­val, exem­pli­fi­quen com la fama pot ser una pla­ta­forma per al canvi social. Afer­rats a la màxima d’inten­tar retor­nar a la soci­e­tat el que aquesta els ha apor­tat, en comp­tes de con­for­mar-se amb l’èxit comer­cial, opten per inver­tir el seu talent i influència en la comu­ni­tat, cre­ant a casa nos­tra un model exem­plar de com­promís artístic i social.