Bohèmia de Farners

L’escrip­tor camp­de­va­no­lenc J.M. Sebastián, bri­llant afo­rista, diu que la nostàlgia és “com creure en el Cel, però que els nostàlgics en comp­tes de creure que hi van, es pen­sen que en vénen”. Hi ha una nostàlgia vital, de records íntims; n’hi ha una altra de social –oh tem­pora, oh mores!, que deia Ciceró– i diria que encara n’hi ha una ter­cera, la literària. Coin­cidència cro­nològica: l’últim número de la revista colo­menca Ressò ha coin­ci­dit amb l’enèsim home­natge de Santa Coloma al poeta Espriu, un tipus tibat com un espàrrec i del qual un dia s’haurà de revi­sar la relació que va tenir amb altres grans poe­tes cata­lans. Parèntesi: reco­mano la lec­tura de l’arti­cle de Mar­ga­lit Serra titu­lat Riba i Espriu con­tra Car­ner, a la revista digi­tal La Lec­tora. Tanco parèntesi i anem a la idea. L’engi­nyer Josep Tarrés, d’ascendència sel­va­tana, és el tafa­ner de per­so­nat­ges més recal­ci­trant que he cone­gut mai. Ara hi torna amb un magnífic arti­cle al Ressò que evoca la figura d’Alfons Vidal i Pla­nas (1891-1965), un escrip­tor colo­menc molt poc cone­gut perquè se’n va anar del poble als vuit anys i mai no hi va tor­nar. Un nostàlgic, en Vidal! En una novel·la del 1921 s’ho fa venir bé perquè el pro­ta­go­nista digui que Santa Coloma és un “pue­blo bellísimo y montañés. Un pue­blo de cromo!”. Venia del Cel de la seva infància? Pot­ser sí. El cas és que en Tarrés, després de fur­gar a la seva bio­gra­fia, ens el des­criu com un veri­ta­ble cala­vera, un bohemi empe­dreït, tant a la seva etapa d’exi­liat a França com en la de dra­ma­turg a la War­ner Bros Stu­dio de Califòrnia o l’última de la seva vida, quan feia de catedràtic a Mèxic. Més de sei­xanta obres publi­ca­des, la majo­ria des­cri­vint con­tex­tos “esca­bro­sos [...]: pros­ti­tu­tes, pin­xos i gent de dife­rent pelatge”. Els seus ambi­ents, segons que sem­bla. Pas­sava tem­po­ra­des amb els diners ves­sant-li de les but­xa­ques i altres en què havia de pido­lar sub­sistència. Sen­ti­rem nostàlgia d’una figura tan insòlita de la vida colo­menca? Home, sí... La distància de temps i, ara com ara, la manca de més docu­men­tació ens per­met dei­xar en sus­pens si venim del Cel o de l’infern. Però que ho sabem, quan evo­quem Espriu? Vidal i Pla­nas també es mereix un record docu­men­tal i un acte a la bibli­o­teca Vinyoli. Em consta que el pre­si­dent Torra (un altre ras­tre­ja­dor d’home­nots) ja hi ha posat fil a l’agu­lla.