Progrés i equilibri

Sovint es publica si l’última xifra de deter­mi­na­des vari­a­bles econòmiques del país puja o baixa, poques vega­des en veiem l’evo­lució a llarg ter­mini i, menys encara, els can­vis desi­guals que es pro­du­ei­xen a les con­tra­des cata­la­nes. Tan­ma­teix, s’estan con­so­li­dant cada vegada més desi­gual­tats ter­ri­to­ri­als.

Unes dades per refle­xi­o­nar. Segons càlculs pro­vin­ci­als de l’INE, l’any 1980 Tar­ra­gona ocu­pava el segon lloc en el rànquing del PIB per capita de les províncies espa­nyo­les; Girona, el quart; Lleida, el sisè, i Bar­ce­lona, la novena posició. Vint anys després, ja s’havia recu­lat: Tar­ra­gona era la quarta; Girona, la vui­tena; Bar­ce­lona con­ti­nu­ava la novena, i Lleida, al dar­rere. I, vint-i-dos anys després, el 2022, que és l’últim any del qual dis­po­sem de dades ofi­ci­als, Bar­ce­lona (33.369 €) passa a la sisena posició i deixa enrere Girona (32.829 €), Tar­ra­gona (32.150 €) i Lleida (30.863 €). Per tant, més enllà dels cicles econòmics vis­cuts, ara la pros­pe­ri­tat a Cata­lu­nya està més cen­tra­lit­zada que mai. Crei­xem, però crei­xem més desi­gual­ment.

Els suc­ces­sius Governs visi­ten tot el país: inau­gu­rant car­re­te­res i edi­fi­cis, posant pri­me­res pedres, anun­ci­ant aju­des i un llarg etcètera d’infra­es­truc­tu­res i ser­veis neces­sa­ris, però cal pre­gun­tar-se: han estat sufi­ci­ents? És evi­dent que l’àmbit d’anàlisi no poden ser només les províncies, sinó que en certs aspec­tes l’abast ha de ser muni­ci­pal i, atesa la mobi­li­tat de per­so­nes per la feina, l’accés a l’habi­tatge, la loca­lit­zació dels ser­veis i altres vari­a­bles relle­vants, el marc més ade­quat podria ser la comarca. En aquest sen­tit, recent­ment s’ha publi­cat l’estudi Les polítiques de ree­qui­li­bri ter­ri­to­rial a Cata­lu­nya, ela­bo­rat pel Con­sell de Tre­ball, Econòmic i Social, en què es mani­fes­ten categòrica­ment els dese­qui­li­bris que han empit­jo­rat als muni­ci­pis en aquests dar­rers vint anys.

L’anàlisi comar­cal també esdevé relle­vant. Durant el període 2008-2023, a les comar­ques dels Piri­neus es dibuixa una pèrdua impor­tant d’acti­vi­tat econòmica que hau­ria d’encen­dre alar­mes, de la mateixa manera que a les comar­ques d’inte­rior s’apre­cien unes taxes de crei­xe­ment molt min­ses. Més en con­cret, hi ha dotze comar­ques que han per­dut població, catorze on el sec­tor indus­trial recula i, amb molt poques excep­ci­ons, el sec­tor agrari cau arreu de Cata­lu­nya. A tall d’exem­ple, ens ser­veix per­fec­ta­ment la comarca del Ripollès, que en els dar­rers temps ha esde­vin­gut “mediàtica” per qüesti­ons de caire polític, però també hau­ria de ser notícia perquè exem­pli­fica molt i bé les grans desi­gual­tats ter­ri­to­ri­als que hi ha a Cata­lu­nya. Del 2008 al 2023, hi ha cai­gut l’acti­vi­tat agrària, la cons­trucció, la indústria i el turisme. Per aca­bar-ho d’ado­bar, fa pocs dies es va fer públic el tan­ca­ment d’una altra empresa tèxtil fami­liar que havia arri­bat a tenir un cen­te­nar de tre­ba­lla­dors. Perquè, als segles XIX i XX, el tèxtil va saber apro­fi­tar els cabals del Ter i el Fre­ser per gene­rar la seva pròpia ener­gia mit­jançant els salts d’aigua, s’hi varen fer colònies indus­tri­als i després, també, blocs de pisos perquè la gent que hi tre­ba­llava pogués viure al mateix poble. Ara tot això sem­bla música celes­tial, i con­vin­dria recu­pe­rar el valor d’aquest model empre­sa­rial –sos­te­ni­ble des del punt de vista ambi­en­tal i social– per fer-lo econòmica­ment via­ble.

Si Europa ja aposta per una nova indústria verda, què badem a Cata­lu­nya? Tenim mol­tes peti­tes empre­ses i empre­sa­ris amb capa­ci­tat d’impul­sar aquesta trans­for­mació verda des de les comar­ques i, contrària­ment, fa massa anys que les polítiques des­ple­ga­des con­du­ei­xen a més dese­qui­li­bris. Pot­ser, doncs, s’hau­rien d’escol­tar altres veus per asses­so­rar el govern, gene­rar nous pro­jec­tes de país i, en defi­ni­tiva, empren­dre ini­ci­a­ti­ves que ens per­me­tin con­ver­gir en opor­tu­ni­tats i més riquesa per al país sen­cer. En aquest sen­tit, el dis­curs nada­lenc del pre­si­dent Illa apel·lant a la “fra­ter­ni­tat ter­ri­to­rial” de Cata­lu­nya i Espa­nya per cer­car una pros­pe­ri­tat com­par­tida va ser oportú, bé que també cal apli­car el mateix dis­curs inter­na­ment a la mateixa Cata­lu­nya, perquè ara la con­cen­tració empre­sa­rial al ter­ri­tori encara es referma. S’han d’obrir noves opor­tu­ni­tats a les comar­ques, d’acord amb la seva espe­ci­a­lit­zació, avan­tat­ges com­pa­ra­tius i dotació de recur­sos. Altra­ment, no hi haurà pros­pe­ri­tat si dei­xem enrere una part impor­tant del país, tal com s’ha esde­vin­gut en els dar­rers temps.