Què s’hi farà, a les Caputxines?

El desembre de l’any passat es va fer públic que la Diputació de Girona havia comprat, per 690.000 euros, els Banys Àrabs de Girona. Va ser així perquè va exercir el dret de tempteig i retracte que tenia des de feia molt anys sobre aquella part del patrimoni que gestionava des del mes de febrer de 1929, quan va llogar-los, els va rehabilitar amb la participació de Rafel Masó i els va obrir al públic fins als nostres dies, en què són un dels llocs més visitants per l’exposició de flors, i de fet durant tot l’any, en una gestió que la Diputació té delegada al Consell Comarcal del Gironès. Llavors es va celebrar com una bona notícia perquè els Banys Àrabs són una peça patrimonial que data del segle XII. Però el que llavors molta gent es va preguntar és què passaria amb la resta de l’edifici del qual es van segregar els Banys Àrabs: el convent de les clarisses caputxines, un edifici de tres mil metres quadrats, que durant quatre segles va estar destinat a la vida monàstica de les Caputxines, un orde de clausura, i que es va tancar el 2017 després de la mort de la mare Carme Girbau i del trasllat de les dues úniques monges que hi quedaven.

El monestir de l’Anunciació de les monges clarisses caputxines, va ser una realitat per la insistència d’Àngela Serafina, que ja havia fundat el monestir de Santa Margarida de Barcelona. Les monges van arribar a Girona el 1609 i es van instal·lar prop del Galligants, i nou anys després, el 1618, es van instal·lar en aquest edifici del carrer del Llop que van adquirir a Josep Planes. Les monges s’hi van estar fins al 2017, i va ser gràcies a la pobresa de l’orde, que no va tenir diners per construir un nou monestir, que es va preservar aquest gran edifici medieval del segle XII. De fet es van segregar els Banys Àrabs, que no s’havien tocat i que les monges feien servir de llenyer i de bugaderia, ja que una part dels ingressos venien de la roba litúrgica de Sant Fèlix i la catedral que rentaven.

El gran edifici el podem veure al davant si, venint de la plaça de la Catedral, passem pel Portal de Sobreportes. Allà, entre la pujada del Rei Martí, el carrer Francesc Sampsó i el carrer del Rei Ferran el Catòlic, hi trobem l’edificació. A la gran illa, hi ha l’església de Sant Lluc i una casa particular. El monestir de l’Anunciació, tancat des de fa set anys, ha estat sempre pou de rumors. És una finca que en època de l’alcalde Nadal va interessar a l’Ajuntament, que es va trobar amb un no dels propietaris. Anys després, la Diputació va mostrar la seva disposició a adquirir l’edifici a mitges amb l’Ajuntament, però el consistori, llavors presidit per l’alcaldessa Madrenas, va desestimar-ho. Des de sempre hi ha hagut molts rumors. L’edifici és un equipament religiós. Hi ha una església, una cripta, un cementiri, tallers, celler i dos claustres que tenen el seu valor, al mateix temps que unes eixides amb vistes a la Girona monumental. Hi va haver veus que predicaven que les Caputxines fos de titularitat pública, entre les quals el cronista d’aquesta casa, Joan Ribas. O l’alcalde Nadal. Ara hi ha rumors que alguna cosa es mou. Es parla de fons d’inversió, un d’israelià, diuen. Cal estar atents al seu futur i a què es dedicarà. A convent, segur que no.