Cogestions

La dependència dels par­tits cata­lans obliga el PP i ara el PSOE a cedir com­petències com no vol­drien. Va fer-ho Aznar amb CiU i ara s’hi veu obli­gat Sánchez amb ERC i Junts. La cogestió de Roda­lies, la dele­gació en immi­gració i la con­do­nació “para todos” del deute del FLA esde­ve­nen l’incre­ment com­pe­ten­cial més gran des del traspàs de les com­petències en segu­re­tat als Mos­sos. El pre­si­dent Pujol defen­sava assu­mir-les encara que no lluïssin, i per això, gai­rebé en soli­tari, va ento­mar pre­sons i segu­re­tat en legis­la­tu­res dife­rents. Els acords que ara s’imple­men­ta­ran hi tenen un cert paral·lelisme, perquè la gestió con­junta de Roda­lies i els retorns d’estran­gers i els CIE, per exem­ple, posa­ran a prova la capa­ci­tat de tots els par­tits cata­lans d’assu­mir més res­pon­sa­bi­li­tat en la gover­na­bi­li­tat de la Gene­ra­li­tat i, alhora, de l’Estat, en lloc de des­a­fiar-lo. I hau­ran de fer-ho amb diferències pro­gramàtiques. També gene­ra­ran recur­sos de la dreta davant el Cons­ti­tu­ci­o­nal amb l’etern argu­ment que des­in­te­gra l’Estat. Els par­tits impli­cats tenen també l’opor­tu­ni­tat de demos­trar a la ultra­dreta que volen ges­ti­o­nar el mort, per des­a­gra­da­ble i com­plex que sigui. Curi­o­sa­ment, l’ini­cial gestió d’aquests àmbits la lide­rarà el PSC, que no en tenia cap ganes. És evi­dent que ni Roda­lies ni immi­gració seran una com­petència del tot inte­gral com desit­ja­rien els par­tits inde­pen­den­tis­tes, perquè els trens seran una empresa mixta i les fron­te­res i la immi­gració seran de gestió con­junta entre els dife­rents cos­sos de segu­re­tat, però sí que podrien arri­bar a ser les d’un estat fede­ral. No serà fàcil apro­fun­dir en la rece­losa falta de coo­pe­ració entre cos­sos poli­ci­als, ni tam­poc recu­pe­rar el crèdit per al tren a tot el sud del país. La represa tes­ti­mo­nial dels regi­o­nals és un exem­ple de com cos­tarà millo­rar Roda­lies. El món debat sobre la con­nec­ti­vi­tat glo­bal al MWC, però uns quilòmetres al sud, a les esta­ci­ons de Cunit i Sant Vicenç de Cal­ders, la con­nec­ti­vi­tat és una qui­mera. Per no citar el col·lapse diari a qual­se­vol punt de l’alter­na­tiva auto­pista AP-7.