I què en fem, de Mazón?

“Caurà Mazón?” o “Quan ho farà i com?”. Aquestes podrien ser dues de les preguntes, més o menys retòriques, que un es podria formular sobre la sort que pot esperar el president valencià, amb l’afegitó que una d’aquestes, la segona, només és plausible si la resposta a la primera és un sí. I, malgrat tot, està per veure que això sigui així. Per posar-nos en antecedents, i abans que dilluns deixés anar una frase que podia sonar a crítica cap a l’encara cap del Consell, el 18 de novembre de l’any passat Núñez Feijóo ja marcava el terreny sobre quina era l’estratègia del PP per taponar aquesta crisi, llançant un avís a navegants: “No hi ha marge per a més errors.” És a dir, els populars apostaven per fiar-ho tot a una reconstrucció futura exemplar, en mans d’un militar, perquè el temps fos aquell aliat circumstancial que ajudés a difuminar una gestió tan calamitosa en les hores anteriors i posteriors a la tragèdia. Però vet aquí que, com tants altres cops abans, ha estat un jutge, en aquest cas una jutgessa de Catarroja, l’encarregada d’aixafar la guitarra al PP per, a través de la seva investigació, provocar que es torni a parlar de l’últim que els populars volen: de les contradiccions reiterades que Mazón ha expressat sobre els seus actes, o més ben dit no actes, durant aquell fatídic 29 d’octubre.

Així doncs, el darrer gir de guió que pugui fer aquesta història potser no està ni en mans de Feijóo o de qui sigui que mani a Génova, sinó d’aquesta jutgessa i la seva capacitat, o sagacitat, per destapar el que és el gran forat negre en el ja de per si fràgil argumentari de defensa del president valencià: saber què feia exactament, i amb qui, en totes aquelles hores buides de suposat dinar a El Ventorro. Perquè el dia que parlin cambrers o tothom que tingui res a explicar d’aquest episodi i això esclati, el polze es girarà cap avall per a Mazón. Endavant, doncs, senyoria. L’última esperança és vostè.