Delinqüents i delinqüents hi ha

Fa vint dies que Bolaños i Marlaska es mostraven públicament ofesos pel fet de donar credibilitat a un delinqüent. Els ministres ho sermonejaven després de la declaració de Mohamed Houli Chemlal, condemnat pels atemptats de Barcelona i Cambrils. Ara ja tornem a tenir la fiscalia contradient els ministres, i sort que en tenim. Si fessin cas als ministres mussols i no donessin credibilitat als delinqüents i no hi arribessin a acords, ja veuríem si els podríem enxampar. Ara toca. El delinqüent és Fernando Martín, qui va ser momentàniament president del Real Madrid i durant anys president de la immobiliària Martinsa. Confessa que va pagar una comissió de 25 milions d’euros a la trama Gürtel i admet 5 delictes; en concret, un de prevaricació, un de frau a les administracions públiques, un de suborn i dos contra la hisenda pública. Després d’aconseguir un acord amb el ministeri públic, la seva defensa accepta una inhabilitació de 3 anys i 4 mesos de presó per tots els delictes, i el pagament d’una multa de 270.000 euros. Anticorrupció reclamava 20 anys de presó. Una cosa és Mohamed Houli Chemlal dient que el CNI en sabia molt més de la meitat, de la missa de l’imam de Ripoll. Cap credibilitat. Altra cosa és un empresari immobiliari explicant detalls del funcionament de la xarxa Gürtel, finançament irregular del PP i comissions pagades i rebudes, per reduir la seva condemna. Delinqüents i delinqüents hi ha.