Desconnectats

Ara que tor­nem a una nova edició d’aquesta fira dels pro­di­gis tec­nològics que és el Mobile, m’assa­bento que, des de fa uns anys, una tendència va gua­nyant adep­tes entre millen­ni­als i no tan joves, la de can­viar l’ano­me­nat telèfon intel·ligent pel telèfon estúpid, un apa­rell que no té con­nexió a inter­net i amb el qual només es poden rea­lit­zar o rebre tru­ca­des i enviar SMS. Es veu que la demanda d’aquests nous/vells dis­po­si­tius, sem­blants als que fèiem ser­vir als anys noranta, res­pon a la neces­si­tat de reduir la hiper­con­nec­ti­vi­tat a què ens sot­met la nos­tra soci­e­tat digi­tal, que es tra­du­eix en un nom­bre crei­xent d’hores engan­xats a les pan­ta­lles, sovint amb efec­tes nocius sobre l’estat d’ànim i la salut men­tal que no sem­pre sabem detec­tar. Pot­ser també hi ha una part d’esno­bisme en la decisió, de voler des­mar­car-se del ramat, però ningú pot negar que, trans­for­mant radi­cal­ment la nos­tra manera de viure i rela­ci­o­nar-nos, els mòbils d’última gene­ració ens han fet més esclaus. No estic segura que renun­ciar-hi sigui la sor­tida, però entenc que el que ha apos­tat pel salt enrere tec­nològic és perquè li ha fun­ci­o­nat. Res a dir. El que sí que ens cal és, com sem­pre, més edu­cació per apren­dre a domi­nar la màquina i evi­tar que ens devori i ens faci els seus cap­tius.