Que ve el llop!

Aquest titu­lar podria haver ser­vit per a un arti­cle de política inter­na­ci­o­nal: “Que ve el llop!” Hau­ria estat ideal abans de les dar­re­res elec­ci­ons nord-ame­ri­ca­nes, però vaig badar. També hau­ria estat un bon titu­lar just abans de les elec­ci­ons o el que fos que va por­tar Putin al poder a Rússia. Però ni se’m va ocórrer. De fet, recordo vaga­ment els titu­lars de l’època, que tit­lla­ven Putin de buròcrata de l’antiga Unió Soviètica con­ver­tit a la fe del capi­ta­lisme d’oli­gar­quies i diari ofi­cial: un peix bullit obe­di­ent que no dona­ria gai­res mal­de­caps a Occi­dent al cap­da­vant d’un antic imperi en ruïnes. Com can­vien les coses, amb pers­pec­tiva! També vaig per­dre l’opor­tu­ni­tat d’escriure aquest titu­lar abans de les elec­ci­ons ale­ma­nyes, tot i que final­ment en aque­lla ocasió el llop no va fer la irrupció bru­tal i defi­ni­tiva que molts temíem. Però déu-n’hi-do, l’esgar­ra­pada que va fer. Tot i així, “Que ve el llop!” era bon un titu­lar que podia haver guar­dat encara uns mesos o anys més, per a qual­se­vol de les pròximes elec­ci­ons en qual­se­vol país euro­peu, on el popu­lisme reac­ci­o­nari antiim­mi­gració s’ha des­per­tat dis­fres­sat d’aixo­pluc de males­tars diver­sos, per als quals no té en rea­li­tat cap cura màgica excepte la satis­facció momentània i estèril de l’exa­brupte anti­polític i la sen­sació d’estar fent una mali­feta elec­to­ral que fa enfa­dar una classe política i social que per­ce­ben com a assen­tada i pri­vi­le­gi­ada: com el dolen­tot de classe que es gua­nya el seu breu minut de glòria fent una burla feri­dora a la pro­fes­sora poc abans d’aban­do­nar l’etapa esco­lar cap a un món adult hos­til on serà engo­lit pel sis­tema com a carn de canó. La incerta glòria d’un breu matí d’ins­ti­tut.

Doncs bé: final­ment, el llop que havia de venir ha vin­gut, i és un llop de veri­tat. Els agents rurals de la Gene­ra­li­tat han ins­tal·lat aquests dies mitja dot­zena de càmeres de tram­peig fotogràfic a Cas­tell de Mur, al Pallars Jussà, per inten­tar iden­ti­fi­car el llop que fa quinze dies va ata­car un ramat d’ove­lles. Es cal­cula que a Cata­lu­nya hi ha entre nou i onze exem­plars de llop, sis dels quals estan iden­ti­fi­cats genètica­ment i se’n fa un segui­ment estret.

El llop va començar a arri­bar a Cata­lu­nya (va començar a tor­nar, si ho volem dir amb més exac­ti­tud) amb el canvi de segle, fa una vin­tena d’anys, quan se’n va obser­var un pri­mer exem­plar a la Cer­da­nya. Els pri­mers eren mas­cles joves que s’ana­ven des­plaçant per bos­cos i pis­tes fores­tals des dels Ape­nins ita­li­ans, on havien que­dat con­fi­nats durant el segle XX. Però les lleis euro­pees de limi­tació de la caça, més l’aban­do­na­ment de l’acti­vi­tat fores­tal humana, han dis­pa­rat la població de sen­glars i altres espècies de la cadena tròfica dels llops i ha faci­li­tat el seus des­plaçament. Dels Ape­nins van pas­sar a les mun­ta­nyes occi­ta­nes, i ja han tra­ves­sat el Piri­neu. Cas­tell de Mur es troba al sud del Pallars, al Mont­sec, a tocar ja de la Noguera i el pla de Lleida.

Quan arri­bin a la Terra Alta, lloc on està docu­men­tada l’última batuda de llops, el 1929, s’haurà tan­cat un cer­cle. I des­co­bri­rem, pot­ser, que el perill no eren ells, com ens havien vol­gut adver­tir tan­tes històries infan­tils, sinó els altres, els que s’apro­pen dis­fres­sats de popu­lisme vic­ti­mista per fer una mos­se­gada mor­tal a la cohesió i els valors democràtics de les nos­tres soci­e­tats.