El dia que vam entrevistar Suárez

Tal dia com avui de fa quaranta-cinc anys, Punt Diari va publicar una llarga entrevista al president del govern espanyol, Adolfo Suárez, que feia ja tres dies que era a les comarques gironines, on havia vingut a fer campanya electoral per a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya que se celebraven el dijous 20 de març. Va venir a donar suport a Centristes de Catalunya, la marca catalana del seu partit, que presentava com a cap de llista Anton Cañellas, un home que provenia d’Unió Democràtica. Adolfo Suárez, el president que havia fet aprovar la llei de reforma política i que havia aconseguit que les Corts franquistes es fessin l’harakiri, havia organitzat la Unión del Centro Democrático, amb la qual va guanyar les eleccions espanyoles de 1977 i les de 1979. Però havia rebut càstig en les municipals i al País Basc, i sabia que una derrota a Catalunya faria perillar el seu lideratge en un partit sense gaire més ideologia que el de mantenir-se en el poder amb una visió centrista allunyada de Fraga i dels socialistes de Felipe González. Va durar el que va durar, fins al febrer de 1981, en què va ser substituït per Leopoldo Calvo Sotelo, després del cop d’estat de Tejero. El rei Joan Carles, que l’havia escollit per comandar la transició, li va tallar el cap.

Eren claus, doncs, les primeres eleccions al Parlament, que es van celebrar un dijous.

L’entrevista a Suárez del Punt Diari la van fer els periodistes Rafel Nadal i Jordi Mercader, amb fotos de Joan Comalat. Va ser un scoop informatiu, però els va costar crítiques de tots els altres partits i de molts lectors que els van acusar de fer el joc al president espanyol. Van arribar cartes al diari i hi va haver alguna pintada, crec recordar.

Però abans vaig tenir ocasió de participar, en segona fila, en una entrevista que es va fer a Adolfo Suárez per a Ràdio Girona. Es va enregistrar al desaparegut Novotel, al costat del camp d’aviació. Formava part de la campanya dels centristes. L’entrevista la van fer Jordi Bosch Molinet i Josep Maria Amargant, i jo els acompanyava amb el director de l’emissora, Pepe Vilà. Suárez, que no parava de fumar Ducados Internacional, va estar molt amable. Teníem poc temps. El president va arribar, va saludar i vam anar per feina, però el magnetòfon Sony que portàvem, que devia pesar quaranta quilos, no enregistrava. Qui l’havia preparat havia empalmat malament els cables. Tots ho vèiem però ningú s’atrevia a parar l’entrevista i dir-li que no s’estava enregistrant. Va ser mig minut terrible, i fins i tot el director, fumant compulsivament, ens deia que dissimuléssim. Sort que en Jordi i en Josep Maria li ho van dir, i l’home, somrient, ens va perdonar la vida. “No os preocupéis, yo también he sido compañero”, ens va dir, recordant que havia estat director de TVE. El silenci espès es va trencar, l’entrevista va ser productiva, però no va servir als Centristes per tenir més que tres diputats per Girona. Després van venir altres problemes perquè aquella entrevista de ràdio la va demanar l’altre diari, però no la va obtenir. Vaig viure en directe una entrevista que hauria pogut acabar en tragèdia. Però tot va acabar bé. I vam poder respirar!