Fricandó revolucionari

Potser sí que, al final, el fricandó serà l’últim reducte de la vida civilitzada. I la lenta cocció, amorosa, del sofregit de ceba. O la incorporació discreta d’una tomata ratllada. O el raig de conyac que amoroseix el rostit. O la filigrana dels canelons construïts amb delicadesa i sense fetge. O la fràgil elaboració de la beixamel, també la constància d’unes croquetes sucoses, fetes a mà i amb ressons de la tradició. Hi penso arran d’una piulada de Maria Nicolau que es fa ressò de la innovació comercial anunciada per Juan Roig, l’amo de Mercadona, en la roda de premsa en què va fer ostentació dels guanys de l’últim exercici i va criticar l’actuació de les administracions durant la dana, sense fer esment de l’ínfima sensibilitat que Mercadona va tenir envers els seus treballadors. Diu Nicolau que “la fantasia eròtica de l’eficiència turbocapitalista comença en el menjar precuinat”. I afegeix: “Som creadors d’universos; no pas menjadors de pinso. La cuina és la résistance.” Es refereix a l’anunci de Roig: “Ho dic i ho mantinc: a meitat del segle XXI no hi haurà cuines i jo espero poder-ho viure.” Ho va dir el 2018, quan va presentar la línia anomenada “Listo para comer” i ara ho ha refermat. I ha reblat el clau: “Ara, ja és rendible i continua creixent.” I per acabar-ho de rematar, l’empresari s’ha referit a la “re-enginyeria de la secció de peixos”, on ja no caldrà que hi hagi peixaters perquè tot seran nuggets de salmó, varetes de lluç i rodanxes de bonítol.

El missatge és devastador i superbiós: el temps esmerçat a la cuina és inútil, sobrer, prescindible. L’haurem d’emprar en altres quefers, no solament productius, sinó d’oci inconsistent. El que proposa Roig no és només una maniobra per fer calés, sinó un canvi de rasant en la civilització. De fet, una defensa de la barbàrie. La insurgència és crear reductes d’universos intel·ligents i sensibles, culturals, al costat dels fogons.