Alcohol, toros, bingo i menors

Quan vaig néixer els pares compaginaven molts dissabtes el canvi de bolquers amb les rutes de tasca en tasca, on els adults bevien alcohol i fumaven pels descosits mentre una servidora, encara no sé com, dormia en un cabàs. Soc abstèmia des que tinc ús de raó i mai m’he posat cap cigarreta a la boca. Quan érem mainada jugàvem a polis i lladres, i el primer pal que enganxàvem, si era enorme millor, el convertíem en una metralleta imaginària. Ara soc antibel·licista. Amb deu anys els avis em van dur a la Monumental a veure toros i els estius els passava al poble del pare, on l’acte principal de les festes era el correbou. Em recordo antitaurina des de fa dècades. La meva primera disfressa va ser de gitana i un altre any em vaig tintar la cara de negre per simular una història amb esclaves. Intento, avui dia, ser el menys racista possible. Als divuit anys vaig trepitjar un bingo amb els col·legues i van xalar com canalla petita saltant en un bassal. No soc ludòpata. De farra he cantat fins al límit de l’afonia sólo quiero matarla a punta de navaja o lega lega legalización canabis, i ni tinc ganes de matar ningú, ni em van les drogues. He vist cine porno i mai he tingut fantasies dignes de ser analitzades per un psiquiatre, ni he cedit davant peticions que no m’encaixaven. Ningú m’ha hagut de prohibir res per ser qui ara soc. Llegeixo que la nova llei que prepara l’Estat prohibirà el consum d’alcohol als espais on la presència de mainada sigui majoritària. No sé si la prohibició, sense més ni més, és el camí que durà la gent jove a beure menys, o més aviat servirà per desenvolupar la seva imaginació i fer veure que aquell líquid que tenen a la mà sembli qualsevol cosa menys una beguda espirituosa. No sé si aquest sistema de protecció, basat més en la prohibició que en l’educació o la racionalització, aconseguirà convertir els menuts en allò pretès.