El voraviu
Del marfull al bruc
Passejar pel bosc amarat per l’aigua de pluja és una delícia per als sentits
Aquest mes de març ha resultat una delícia meteorològica. Aprofiteu, si podeu, les clarianes que s’obren matí i tarda en aquests dies de pluja primaveral. Encara millor si podeu sortir a estirar les cames quan s’arraconen les nuvolades i brilla el sol per uns minuts o unes horetes. Arribeu-vos al bosc més proper que tingueu i ensumeu, amb tota la profunditat pulmonar de què estigueu dotats. Deixeu que us entrin les olors de les humitats que pugen de la terra amarada. Flaireu la fortor de la fullaraca arrossegada per l’aigua i acumulada contra el tronc d’un pi mort i caigut per la sequera. Peteu espàrrecs aquí i allà fins a fer-ne un bon manat. Se’n fan. Se’n fan molts, aquest any. I no hi ha anat gaire gent, al fer tants de dies que plou. Així és que se’n fan i se’n troben. Plou el doble que un any normal, aquest març, i no hi ha hagut dia del mes que no hagi plogut en algun punt del país. Setmana Santa ve tard, però és possible que encara pugueu esquiar. Som a mig mes i els registres de pluja ja superen les mitjanes d’un març complet. La setmana que ve entrarà oficialment la primavera, que El Corte Inglés ja anuncia als mitjans. Aneu al bosc. És una sensació per als sentits. El bruc, florit com mai, és el nou blanc que domina. Les minúscules flors teixeixen tapissos i les campanetes del bruc substitueixen les corimbes i corimbes del marfull, que ha estat amo i senyor dels alzinars des de fa un mes, i encara resisteix.
