Val més mirar endavant

Per pri­mer cop en 30 anys, tots els grups polítics del ple de Berga s’han posat d’acord en l’estació d’auto­bu­sos. Fa mig any, Xavi Orcajo, mem­bre de la direc­tiva de l’Asso­ci­ació Comar­cal d’Empre­sa­ris, era lapi­dari davant el foc cre­uat i els trets al peu cons­tants de la classe política: “S’hau­rien de tan­car els 17 regi­dors en una sala i no sor­tir-ne fins que tin­guin un acord.” Doncs s’ho han pres al peu de la lle­tra. La set­mana pas­sada els por­ta­veus de la CUP, Junts, el PSC, Berga Grup Inde­pen­dent i ERC van com­parèixer junts per expli­car que han con­sen­suat alçar l’estació a la rasa dels Molins. Això sí, per arri­bar a l’entesa, caldrà fer una obra colos­sal a la zona i incor­po­rar-hi un nou vial que per­meti als auto­bu­sos arri­bar a l’estació sense pas­sar pel cen­tre de la ciu­tat. El temps (i el pro­jecte defi­ni­tiu) dirà si el vial és de doble sen­tit i, per tant, si també per­met als busos mar­xar per la via ràpida, sense pas­sar per algu­nes de les cos­te­lles viàries de la ciu­tat.

L’acord polític arriba després de tres dècades de cops de volant. Dolors Clo­tet, peri­o­dista al Ber­guedà durant més de trenta anys, recorda que a prin­ci­pis dels anys noranta ja va assis­tir a una roda de premsa on es par­lava de l’estació. La va con­vo­car el PP, que recla­mava fer-la d’una vegada, atès que ales­ho­res Berga ja era una de les poques capi­tals de comarca que no tenia una estació. Ara el grup encara s’ha reduït més, i Berga ja és la ter­cera capi­tal més gran del país sense aquesta infra­es­truc­tura. Al davant només hi té Mataró i Sant Feliu de Llo­bre­gat. En canvi, en aquests trenta anys Berga ha vist com capi­tals molt més peti­tes l’avançaven per la dreta sense ni tan sols mirar de reüll. Sol­sona, per exem­ple, va inau­gu­rar-la el 2 de febrer del 1994. La peri­o­dista Cathy Varela en par­lava al Nou Diari i, lle­gint-la ara, con­ti­nua donant titu­lars: l’estació de Sol­sona del 94 va cos­tar 50 mili­ons de pes­se­tes, és a dir, uns 300.000 euros actu­als. Tenia cinc anda­nes i havia de ser­vir per resol­dre els col·lapses que es produïen al muni­cipi. Al cap de 31 anys, Berga té clar on farà la seva estació i també sap del cert que la Gene­ra­li­tat haurà de pagar 4 mili­ons i mig per fer-la. A banda, l’Ajun­ta­ment haurà de gra­tar-se la but­xaca per sufra­gar el vial que ha fet de des­llo­ri­ga­dor per arri­bar al con­sens.

Diuen els Manel en una cançó que “va cos­tar Déu i ajuda arri­bar fins aquí”. Per enten­dre-ho i apli­car-ho a Berga, només cal pre­gun­tar al car­rer. Hores després de l’acord polític, l’asso­ci­ació de veïns de la zona on anirà l’estació va sor­tir al pas per asse­gu­rar que si el vial no és de doble sen­tit i si l’Ajun­ta­ment no s’oblida de fer pas­sar un car­rer entre les anda­nes, por­ta­ran el pro­jecte als tri­bu­nals. Fa uns mesos, el govern tenia l’opo­sició i l’asso­ci­ació de veïns de cul. Ara l’opo­sició s’hi posa bé, però al car­rer s’evi­den­cia que mai no plou a gust de tot­hom. I men­tre això passa, els polítics defen­sen que és el moment de mirar enda­vant. Val més. Perquè, en aquest cas, si mires enrere, és ine­vi­ta­ble no pas­sar ver­go­nya.