Només volies unes cebes

Al mercat, el verat fa patxoca, així que te’n demanes tres peces amb intenció d’escabetxar-les, mirant d’emular aquell plat d’un restaurant barceloní on encara aposten per la cuina de sempre sense necessitat de rebatejar-la per afegir quatre o cinc euros al preu. Quan arriba el moment de guisar, t’adones que has oblidat comprar cebes, així que baixes un moment al supermercat de la cantonada, el que tens més a prop, sense valorar si és o no el teu negoci preferit perquè, total, només vols unes cebes. Si surts de casa amb els diners justos, rai. Compraràs les cebes i bon vent. Però si ets dels que ja ni mires al moneder si hi ha algun euro perdut per allà perquè fa un temps que has desterrat les monedes, aleshores és quan has d’agafar la targeta i vas directament a la zona de perill. Només vols tres o quatre cebes, així que ni tan sols agafes un cistell i encara menys un carro. Les fruites i verdures estan tocant l’entrada del negoci però una força centrífuga, d’origen desconegut, et fa passejar-te per alguns passadissos. Aleshores recordes que en breu et quedaràs sense llet, i aprofites el viatge. I et sona que a la nevera hi havia pocs ous, així que no en necessites avui però, ja que hi ets, doncs mitja dotzena al cove. En dos minuts, has de sortir a buscar un element on transportar-ho tot perquè els teus dots de malabarista no donen per a més. I sempre hi ha aquell producte d’ús freqüent que pots conservar en un armari, tipus un paquet de macarrons, del qual no saps si tens reserves o no i que acabes comprant per si de cas, però quan arribes a casa en tens per muntar una paradeta. I, tot i això, en un parell de dies n’hi sumaràs una altra. I quan passes per la caixa t’estires dels cabells perquè, novament, volies gastar un màxim d’un euro però el compte puja fins a trenta. I encara dones gràcies que no t’ha acompanyat la mainada.