Una bonica història d’amor

Va ser tan bèstia el que va passar a la prefectura policial de la Via Laietana, hi ha tant de patiment acumulat dins de les parets d’aquest edifici que la policia espanyola es resisteix a abandonar, que per un moment serà bo canviar el discurs, aparcar el dolor viscut, i centrar-se en una bonica història d’amor nascuda, en part, gràcies a aquest sinistre edifici.

Probablement, la Guiomar Amell i en Llibert Cuatrecasas no s’haurien conegut mai si ell no hagués estat detingut el 1960, per la protesta catalanista organitzada al Palau de la Música, i ella no hagués participat en la campanya de suport als represaliats per aquells fets. I va ser a través d’una màquina d’escriure que feia servir la Guiomar per fer còpies amb paper manila de les declaracions dels detinguts per poder escampar-les després, que la dona va tenir la primera notícia de l’existència de qui, dos anys després, es convertiria en el seu marit.

“En Llibert no hi era, al Palau, aquell dia; jo sí, i vaig ser la noia que va escapar del bracet del Josep Espar Ticó després que aquest donés un cop de puny a un agent de policia. En Llibert no hi era, però la policia el va detenir perquè actuaven a cegues.” No hi era però li va tocar el rebre, i fort, fins a perdre el coneixement a la prefectura per les tortures que li van infligir els germans Creix.

La repressió desplegada arran del cas Palau va ser tan bèstia que el moviment catalanista va haver de modificar l’estratègia, optant per una activitat de menys risc, com la pràctica de cursos de català o sortides pel país, i a còpia de trobar-se a classe i voltar pel territori, la Guiomar i en Llibert es van conèixer. Va anar ràpid, el 1962 es van casar i el desembre del 68 ja tenien quatre fills.

L’últim infantament va coincidir amb una nova detenció de Cuatrecasas –era la tercera–, el 15 de gener de 1969. La primera s’havia produït el 1957, arran de la protesta estudiantil que es va fer al Paranimf de la Universitat, prèvia a la Caputxinada. En aquella ocasió en Llibert en va sortir ben parat perquè l’endemà mateix s’havia de presentar per fer el servei militar, i la policia el va deixar marxar, però la detenció del 69 va ser més greu, comportant fins i tot el seu ingrés a la presó Model.

En aquest últim cas, Cuatrecasas va ser detingut per la seva condició de democratacristià, militant de la UDC. La policia també va detenir Miquel Coll i Alentorn i, gràcies a la Guiomar, es van quedar amb les ganes d’atrapar l’Anton Cañellas i Llorenç Garcés. “Quan van venir a casa a detenir el Llibert, vaig veure els papers que duien i quan van marxar vaig poder avisar els altres perquè s’amaguessin”, explica la Guiomar, que d’aquell dia recorda una conversa amb un policia que demostra fins a quin punt la repressió era indiscriminada: “Jo vaig dir a l’agent que el meu home era democratacristià i ell va ser molt clar: «Encara que sigui democratacristià, tots passen per comunistes»”.

En Llibert va morir el gener passat i ahir ja no va poder ser a Via Laietana per explicar el seu cas. La Guiomar sí que hi va ser, com hi ha estat sempre, com va ser al Palau, i fins i tot al Paranimf aquell 1957. Hi va ser per donar testimoni d’una lluita i una història d’amor compartides, perquè les lluites potser a vegades es perden pel camí, però les veritables històries d’amor viuen per sempre.