Sequera i rodalies

Els responsables socialistes de la Generalitat respiren tranquils després d’haver pogut aixecar bona part de les emergències per sequera. Han obert la porta a rebaixar les mesures tot i que demanen prudència perquè els pantans encara no han superat el 50 per cent. Només fa un any que la sequera va ser un dels motius principals per què Pere Aragonès va haver de convocar l’avançament electoral del 12 de maig. No hi havia infraestructures suficients per apaivagar la sequera, fet que dificultava satisfer bàsicament el sector agrari i el turístic i poder complir l’eslògan publicitari del govern d’aleshores: “L’aigua no cau del cel.” Doncs no. Per això, els experts insisteixen que cal no abaixar la guàrdia perquè amb el canvi climàtic pinten bastos i no cal fiar-se que els pantans creixin els darrers dies. En aquesta època de l’any passat el conseller del ram, David Mascort, feia precs a les verges de capçalera i sobretot precs a Pere Aragonès perquè convoqués eleccions com més aviat millor creient que milloraria la situació política. Res va millorar per a ERC, que va perdre la Generalitat per golejada del PSC.

L’aigua ha caigut del cel i ha alleugerit el govern. Avui, el maldecap de l’executiu són les rodalies, és a dir, la mobilitat. La sequera va fer emprenyar els pagesos i el sector turístic, amb pèrdues notables. Les rodalies i els trens que no van a l’hora fan emprenyar un usuari que passa de les picabaralles polítiques i vol solucions immediates. Es pot comparar el caos de rodalies i la sequera. Ambdós temes formen part fonamental de la gestió de l’executiu. S’espera del govern Illa que s’assenyali els responsables principals, que ara per ara són les mancances d’infraestructures d’anys i anys esperant que els diners caiguin de decisions dels governs centrals de torn. Per aquest motiu Maragall es va enfadar amb el govern socialista de Zapatero i Montilla va avisar de possibles desafeccions que van passar tot dient: “Zapatero, t’estimem molt, però estimem més Catalunya.”