Riure per no plorar, AP-7 i tren

Circular pel país és encara molt més complicat que no era. En tren i per carretera. Per rodalies i per l’autopista. Han estat tantes les incidències a rodalies i mitjana distància, que un dia normal és anar amb retard i mal servits, és a dir, amb trens sense seients. Els usuaris del cap de setmana saben perfectament de què escric, perquè ho han patit en pròpia pell. Trens que surten de Sants i que després de Passeig de Gràcia ja no tenen ni un seient lliure. I això setmana darrere setmana. I escric dels que des de Barcelona van cap al nord, perquè els que circulen cap al sud del país tenen encara problemes molt més greus. O sigui que quan funciona normal, fa temps que és sinònim de funcionar malament i posar-hi pell morta. Els TAV, els trens d’alta velocitat, escassos i amb uns horaris absurds sobretot després de la pandèmia, havien complert força bé amb els horaris, però també això s’ha espatllat darrerament. I això quan parlem de normalitat. Quan hi ha excepcionalitat, s’ha demostrat que el problema ferroviari a Catalunya és molt més gran del que sembla i que funcionem amb una sabata i una espardenya des de fa dècades. El ministre va dir allò que a més inversió, més retards i col·lapse, i tothom se li ha tirat al damunt, però per una vegada crec que diu la veritat. Com que tot està tan malament i des de fa tant de temps, arreglar-ho de cop voldria dir deixar mesos o anys sense servei cap línia de rodalies, regionals o mitjana distància. A això anem, que val més riure per no haver de plorar.

El dia que la no-vaga de Renfe també va comportar un desgavell absolut, molta gent es va quedar sense poder anar a treballar. O perquè no podien marxar o perquè no els garantien la tornada. Tinc amics que els va passar. L’endemà la congestió era a les carreteres. L’autopista va com va després de la supressió dels peatges. Ara molts reclamen una vinyeta. Però l’autopista és insegura, molt, i hi han augmentat els accidents, d’acord amb l’augment del trànsit. Cal buscar-hi solució i des del Servei Català de Trànsit anuncien reducció de la velocitat i fins i tot trams a 60 quilòmetres per hora. No, no és cap broma, parlem de l’autopista. Velocitat variable entre Maçanet de la Selva i el Vendrell, va dir la consellera Parlon; esglaonar la circulació per mitigar les retencions, diuen des del Servei Català de Trànsit. De veritat només això? Arreglar les carreteres, tenir grues disponibles per si hi ha un accident, estudiar no permetre avançar als camions com ho fan fins ara, podrien també ser coses a considerar. Però no, sembla que es tracta de reduir la velocitat pe reduir els accidents. Germà Bel, expert en tantes coses, collonava per la xarxa X: “Penso que si prohibeixen el trànsit evitaran la congestió i els accidents a l’AP-7. Vaja, que n’estic segur, d’això”, escrivia amb sarcasme. Perquè, és clar, agafar vies alternatives no és pas possible. Si tinguéssim les carretera N-2 desdoblada de Barcelona a la frontera, potser seria una alternativa. Sí, totalment desdoblada, com a la resta de la península. Però no és així. L’N-2 no és alternativa de Barcelona a Girona ni de Girona als Límits. Una altra vergonya, una més, tanta com la desinversió en els trens. Riure per no plorar.