“No és això, companys”

El que era una lluita de “correlació de forces”, entre els pols polítics Catalunya/Espanya, s’està convertint en una vergonyosa “correlació de debilitats”, en el sentit que es juga més a erosionar l’electorat de l’altre pol que a acumular i organitzar el potencial de les forces pròpies. Es juga a fer que l’adversari claudiqui en aspectes simbòlics però sense que canviï res d’estructural. Abans aquesta estratègia erosionadora era suplementària a la de generar il·lusió a les pròpies bases. Ara es juga a humiliar símbols polítics tot desmoralitzant les pròpies files. “Desescalar”, en van dir, de la desmobilització. Aquesta erosió abstencionista és premeditada: fan empassar gripaus simbòlics altament verinosos per l’electorat rebel. Sembla impossible que alguns dirigents polítics no en siguin conscients després d’haver-ho constatat amb tanta rotunditat a les urnes. O hi col·laboren expressament? Quatre exemples d’aquests darrers dies. Un, el concert econòmic esdevé en unes hores, finançament singular, i uns minuts després, “cafè per a tothom”. Dos, es deixa passar les declaracions anticatalanistes del delegat d’Illa a la Catalunya del Nord. Catalanista, el PSC? Tres, la funesta comissaria de la Via Laietana, volen que sigui alhora un museu de la repressió i una seu policial amb el mateix cos repressiu que persegueix les urnes de l’autodeterminació. Quatre, es deixa allargar l’engany del no-traspàs de Rodalies i a sobre hem d’escoltar que Illa vol que Catalunya sigui la locomotora d’Espanya mentre ens demana suportar dos anys més de caos ferroviari diari… El 5 d’abril, amb l’ANC.