Cal invertir en salut

Una start-up és una empresa emergent que es troba en fase inicial de desenvolupament i que té un model de negoci innovador i escalable, sovint lligat a la tecnologia. En el cas del sector TIC, una start-up pot aconseguir el mínim producte viable i començar a facturar en tan sols un any, però quan ens referim a les del sector salut, aquest temps es pot allargar cinc anys, en el cas de tecnologies sanitàries, o fins a deu, si es tracta de teràpies o fàrmacs. Això implica que durant tot aquest temps les empreses no facturen i, per tant, els és essencial la captació de finançament. En aquest punt, esdevé clau l’estructuració d’aquesta captació de diners en rondes de capital i un pla financer que les adeqüi a l’assoliment d’una fita que permeti reduir el risc tecnològic del producte i incrementar el valor de l’empresa. Com em deia Luis Cabiedes, inversor i professor d’IESE, en una conversa que vam mantenir sobre el tema en qüestió, “la vostra és una marató, no un esprint”, referint-se a les emergents del sector salut

Aquest finançament es pot aconseguir a través d’instruments públics, habitualment en forma de préstec tou amb trams reemborsables, o per inversió privada. A Catalunya, el finançament públic rebut per aquestes empreses representa el 15%, mentre que el privat assoleix el 85%. A Catalunya ja comptem amb gairebé 16 fons d’inversió nacionals especialitzats en salut, però aquests no cobreixen ni tot els tipus de tecnologies ni totes les necessitats financeres globals que calen per desenvolupar el producte. Motiu pel qual atraure inversió internacional resulta imprescindible

Quina és la capacitat de les empreses del sector salut d’aixecar capital internacional? Catalunya és capaç de captar 159 milions d’euros i Espanya, 228 milions. Fent una comparació amb alguns socis europeus, tenim que França aconsegueix 1.800 milions; Anglaterra, 2.600 milions; i Alemanya, 1.000 milions. Quin és el perquè d’aquesta diferència? Quin és l’interès dels inversors internacionals? Dies enrere, des de Catalonia.Health, en el marc del Forum Healthcare International Investment, reflexionàvem sobre aquests interrogants. Diferents punts van prendre rellevància en el debat. Per exemple, que els inversors procuren invertir en empreses ubicades en un entorn on sol haver-hi capacitat d’atraure i retenir talent amb condicions laborals competitives. També es van destacar les capacitats de l’ecosistema per generar coneixement i aliats científics rellevants. Però sobretot es va fer referència a la capacitat d’escalabilitat. I això vol dir que cal un ecosistema prou madur per permetre el naixement dels projectes sobre una base sòlida, en què predomini un cert grau d’experiència en emprenedoria, es compti amb casos d’èxit, i hi hagi una aposta política que reconegui i consideri estratègic aquest sector. Cal que la ubicació d’aquestes empreses impulsi el seu creixement gràcies a l’existència d’agents clau en la cadena de valor, que comptin amb incentius i regulacions que afavoreixin la canalització de la innovació i que disposin d’un sistema sanitari permeable que fomenti l’adopció d’innovació.

Què caldria perquè el sector de la salut català esdevingués atractiu al capital internacional? Incrementar la col·laboració publicoprivada. Això permetria tenir projectes més adreçats al mercat, més escalables i atractius per a la indústria, i de més fàcil implementació en el sistema sanitari. Perquè aquestes col·laboracions siguin efectives és fonamental alinear objectius, que hi hagi una comunicació fluida entre els centres de recerca i la indústria des de les etapes inicials dels projectes; cal integrar esforços, desenvolupant mecanismes que facilitin la col·laboració com, per exemple, incorporar polítiques de propietat intel·lectual o que la indústria prengui un paper actiu en la inversió de R+D dels centres; i un ambient propici en què hi hagi un marc regulador o instruments financers que facilitin aquesta col·laboració i punts de trobada entre els dos mons que permetin aquestes sinergies. Iniciar la pràctica d’algunes d’aquestes mesures permetrà reduir la bretxa entre l’excel·lència científica que tenim a Catalunya i la inversió internacional en el sector de salut. Siguem conscients que ens cal més col·laboració publicoprivada, sobretot perquè el futur relacionat amb la salut humana s’ho val!